El director de "Blancaneu" i "Torremolinos 73" continua apostant per la diferència, i "Abracadabra" (2017) recorda moltes pel·lícules però no s'assembla a cap. Amb una estètica deliberadament kitsch, barreja elements de comèdia costumista amb una trama més o menys fantàstica en què un marit impresentable i masclista (Antonio de la Torre) és posseït per l'esperit d'un jove sensible però -ai!- esquizofrènic; tot plegat, narrat en clau d'humor negríssim.
Com deia Truffaut, les pel·lícules són com la maionesa i aquí no ha acabat de quallar, la qual cosa no impedeix que algunes escenes siguin moltes divertides i d'altres quasi emocionants malgrat la lletjor volguda dels ingredients; valgui com a exemple, l'escena de ball al ritme del clàssic dels Steve Miller Band que dóna títol al film.
4 comentaris:
La vaig anar a veure pel seu director i per De la Torre que em va impactar a la difícil pel.lícula "Canibal". No és tan bona com les dues anteriors però és pot veure. Al menys és un intent de fer cine espanyol amb personalitat.
Salut!
Borgo.
És fallida però és original i és audaç. I és millor que moltes pel·lícules espanyoles estrenades darrerament.
Salut!
Se vendió como una españolada y pasó sin pena ni gloria, pero Abracadabra es una película que esconde un severo mensaje sobre los abusos domésticos y el maltrato psicológico. Un film digno que raya a una altura por encima de la media del cine español.
Un abrazo.
Estoy de acuerdo contigo en que se vendió mal. No obstante, como película de denuncia resulta un tanto obvia y se va por los cerros de Úbeda. Me parece que las piezas no encajan en el conjunto aunque tiene momentos brillantes y, por supuesto, está por encima de la media.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada