dilluns, 26 de febrer de 2018

LA PESTE


Quan vam parlar de les millors pel·lícules de l'any 2017, ja vam esmentar mig de passada el bon estat de salut de les sèries de televisió, així com la qualitat notable de les aportacions del canal privat Movistar + amb títols com "Vergüenza" o "La zona".

La llista augmenta amb una altra sèrie d'humor basada en l'experiència quotidiana d'una parella: "Mira lo que has hecho", creada i interpretada per Berto Romero, tracta sobre els problemes de la paternitat amb enginy i un to molt equilibrat, tot i que oscil·la entre la comèdia i la tragèdia, entre la causticitat i la calidesa.

"Mira lo que has hecho" equivaldria a "Vergüenza", amb el mateix estil naturalista o la mateixa durada dels episodis (d'uns vint minuts cadascun); i si "La zona" constituïa l'aposta pel thriller d'intriga en un registre més greu i més fosc, aquesta funció li correspondria ara a "La peste", que també és la producció més cara i ambiciosa empresa per Movistar +, amb l'admirat Alberto Rodríguez ("La isla mínima", "El hombre de las mil caras") en la direcció.

En els seus primers títols, Rodríguez va retratar la Sevilla dels anys vuitanta. Ara ens trasllada a una època més pretèrita i sens dubte fascinant, l'edat daurada de la ciutat a finals del segle XVI, quan era la porta d'entrada de les meravelles del Nou Món.

"La peste" és un thriller d'intriga en què un home perseguit pel Sant Ofici, ajudat per un jove deixeble, investiga un seguit de crims amb connotacions religioses enmig d'una epidèmia de pesta. L'argument recorda "El nombre de la rosa" però resulta menys agraït a causa d'un guió que es mou entre l'obvietat i la confusió i d'uns protagonistes sens dubte més propers a la realitat que els del film d'Annaud però taciturns i no gaire empàtics. Amb això no vull dir que aquesta sèrie o possible pel·lícula de sis hores de durada no tingui interès, però més que en l'apartat estrictament dramàtic, competent però millorable, trobem el seu atractiu en la recreació espectacular i totalment plausible d'una època i una ciutat que aglutinaven riquesa i exotisme però també misèria i repressió. Rodríguez treu molt partit dels escenaris laberíntics i els llòbrecs interiors, ajudat per una fotografia excel·lent de Pau Esteve Birba, mentre els efectes digitals reconstrueixen les muralles o el port amb els vaixells arribats d'Amèrica.