L'any 1968, Franco Zeffirelli va adaptar el clàssic de William Shakespeare "Romeo y Julieta". La fidelitat al text literari no va impedir una formulació estrictament cinematogràfica, força brillant. Tampoc el fet que l'obra sigui una tragèdia impedeix que ens trobem davant d'una celebració de la joventut i de l'amor, present en les lletres del dramaturg però igualment reflectida en el film mitjançant una escenografia de colors vius i uns dinàmics desplaçaments de la càmera pels racons renaixentistes de Verona on es barallen uns Montescos i Capuletos que traspuen testosterona. Van contribuir a l'èxit del film la inspirada banda sonora de Nino Rota i l'elecció d'uns actors protagonistes tan joves i fotogènics com eren Leonard Whiting i Olivia Hussey. Que sortissin nus en una escena al llit era una audàcia per a l'època però totalment conseqüent amb l'esperit de la proposta.
2 comentaris:
Obra maestra de Zefirelli, rodada con cámara ágil, tan natural, espontánea, violenta y emotiva que invita al suicidio. Todavía recuerdo su pase en la Filmoteca de la Generalitat.
Un abrazo.
¡Y Olivia Hussey era tan guapa!
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada