"Paraíso: Esperanza" (2013) tanca la trilogia dirigida per Ulrich Seidl. El mateix estiu que la mare se'n va a Kenya a fer turisme sexual ("Paradies Liebe"), la seva filla el passa en un campament per a nois i noies amb problemes d'obesitat.
El film és tan auster com la institució en què transcorre l'acció, que aplica mètodes de caire feixista perquè els adolescents recuperin la forma física i els bons hàbits alimentaris. La protagonista furta menjar de la cuina i s'escapa al pub del poble proper per agafar una bufa molt considerable; però la seva rebel·lió es concreta sobretot en la relació perillosa que estableix amb el metge del campament, un cinquantí presumptament atractiu. No resulta fàcil i tampoc no sembla que els adolescents s'aprimin, però l'esperança és l'últim que es perd.
2 comentaris:
És la que més m´agradat de la tril.logia. La protagonista, Melanie Lenz fa un gran treball i el campament on va arriba a fer-se tan inquietant com un camp de les joventuts hitlerianes.
Salut. Borgo.
A mi, en canvi, em van impactar més les altres dues. Aqui m'esperava una altra cosa, no un film tan minimalista, tot i que possiblement era l'enfoc correcte. Salut.
Publica un comentari a l'entrada