"Searching for Sugar Man" (2012), el documental de Malik Bendjelloul beneït amb un Òscar i que ha obtingut un èxit de públic molt considerable tenint en compte el gènere, ho té tot per admirar-nos: una història literalment extraordinària (no en revelaré els detalls per si encara no l'heu vista), un apropament als fets rigorós però mai neutral i intens com la millor de les ficcions -sense ser-ho-, que ens porta del suspens a la poesia passant pel comentari sociològic. I, a més de tot això, ens descobreix un músic genial: Rodríguez, of course.
5 comentaris:
Per mi, per ara, la millor estrena de l'any. Una pel.lícula molt, molt emocionant.
Una abraçada.
P.D: Si voleu venir a Sitges decidiu ràpid. Moltes sessions del cap de setmana s'estan esgotant.
La millor, no ho sé. Però segurament serà a la tria.
Anem molt perduts amb el tema de Sitges. Acceptaré qualsevol recomanació, preferiblement que es passi a la nit a l'Auditori (pot ser un dia de cada dia).
Una abraçada.
La vi sin esperar mucho de ella y no tardó en atraparme y golpearme y llevarme a su ritmo. Una increíble historia para un increíble artista y un documental justo a la medida. No se le puede pedir más.
Saludos.
Ostres no se. Molt arriscat recomenar. Cap de setmana a l'Auditori deu estar esgotat. Entre setmana per la nit tens la de Nicolas Winding Refn, dimarts ,però per anar amb el teu filldeu ser massa violenta, la de Jarmusch dijous o The congress dimecres, del director de Vals con Bashir que pinta de maravella. Jo no veig cap a aquesta hora, les veig al matí, però nit a l'auditori entre setmana és el que millor pinta. Una abraçada
S.: Sin duda. Gracias por comentar.
David: No sé què farem. El Gerard no s'acaba de decidir i, de fet, els dies de cada dia és un problema per l'escola i tot això. De tota manera, vindrem ni que sigui a treure el cap i ja et faré un truc.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada