Dirigida per Àlex de la Iglesia l'any 2006 i protagonitzada per Javier Gutiérrez i Leonor Watling, "La habitación del niño" és una pel·lícula d'horror d'una sèrie de sis que va produir Telecinco per a la televisió en un intent de reviure aquelles mítiques "Historias para no dormir" de Narciso Ibáñez Serrador. La sèrie portava per títol "Películas para no dormir". Directors importants dirigirien els diferents episodis: a més de l'esmentat Àlex de la Iglesia, Enrique Urbizu ("Adivina quién soy"), Mateo Gil ("Regreso a Moira"), Paco Plaza ("Cuento de navidad"), Jaume Balagueró ("Para entrar a vivir") i el mateix Ibáñez Serrador ("La culpa").
El més misteriós no són els seus arguments sinó el fracàs de la sèrie, possiblement propiciat per una mala promoció i una ubicació equivocada els divendres a la nit, havent de competir amb programes de tanta qualitat com "¿Dónde estás corazón?", "Morancos 007" o "Yo soy Bea". Queda palès que el públic actual té poc a veure amb el que esperava aterrit els nous capítols de la sèrie de Narciso Ibáñez Serrador. L'episodi d'Àlex de la Iglesia no va fer el share requerit per la cadena, i tot i que el segon que es va emetre, el dirigit per Balagueró, va assolir un 15 %, estava encara per sota de la mitjana; Telecinco va cancel·lar les emissions i la resta d'episodis no es van poder veure fins dos anys més tard a Factoría de Ficción. I en les edicions en DVD, que sospito també poc exitoses.
Jo havia vist "Para entrar a vivir" l'any 2006, al Festival Zoom d'Igualada, especialitzat en produccions televisives, i em va semblar un títol magnífic, potser el més angoixant i terrorífic mai produït a Espanya. Mostrava una parella que esperaven un fill i que aconseguien un pis en un edifici i una zona una mica depauperats ignorant que s'hi ocultava un secret terrible i que haurien de córrer per salvar les seves vides.
L'episodi dirigit per Àlex de la Iglesia, recuperat gràcies a l'edició en devedé que vaig trobar en una de les paradetes del Festival de Sitges, no és tan rodó com el del director de "[REC]", però això no vol dir que no tingui prou qualitat. Parteix d'una premissa similar: una parella que acaba de tenir un fill s'instal·la en una antiga mansió que els ha sortit per molt bon preu. Però les gangues no existeixen, com descobrirà el pare quan l'aparell que comunica amb l'habitació del nen reveli una presència estranya.
Cap a la meitat, el film s'embolica excessivament en una trama de realitats paral·leles, que el parapsicòleg interpretat per Sancho Gracia atribueix als efectes de la física quàntica, posant com a exemple el Gat de Schrödinger. Però la mitja hora inicial ofereix algun dels ensurts més impactants que es recorden i tot plegat confirma que De la Iglesia és un narrador nat, tot i que en els registres més purament terrorífics encara el guanya en Balagueró.
5 comentaris:
Comparteixo amb tu el que dius de 'Para entrar a vivir' i afegeixo que es un clar referent de la pel·lícula que més tard va fer Balagueró (Mientras duermes). Potser no diria que es la més angoixant del cinema espanyol, hi ha obres molt més bones i angoixants: '¿Quién puede matar a un niño?', 'La cabina', 'Angustia', 'La residencia'... que deixen 'Para entrar a vivir' lluny el títol.
Sobre 'La habitación del niño' s'ha de dir que es una pel·li realment terrorífica, De la Iglesia va fer una molt bona feina, i en conjunt tots els filmes de 'Películas para no dormir' son d'alta qualitat. Llastima que no funcionés a televisió (més problema del maltracte que va patir alhora de programar-lo, així és Tele 5).
Salutacions.
Descubrepelis: No estic segur que totes les cites siguin molt millors però estic d'acord que són títols essencials del fantàstic nacional.
Pepa: Pues sí.
Salutacions i gràcies pels vostres comentaris.
Compré hace algún tiempo una edición muy bonita donde venían todas las películas de esta serie en una oferta imposible de resistirse (no llegaba a los 8 euros por todas las películas). Las he estado viendo de poco en poco. La de "La habitación del niño" a mí me parece muy desaprovechada. Una premisa medio típica pero muy interesante que se pierde un poco entre un cierto abuso de los efectos digitales y unas actuaciones algo exageradas de sus protagonistas. "Para entrar a vivir" me parece mucho mejor pero creo que es algo así como un ensayo de las posibilidades del cine de Balagueró, quien me parece un buen director.
Saludos.
Es verdad que los actores protagonistas de "La habitación del niño" están pelín sobreactuados; pero creo que el problema principal está en el guión, que se dispersa un poco en la segunda mitad del episodio. "Para entrar a vivir" no me parece sólo un ensayo sino que supera a sus películas para cine; su menor duración juega en su favor. Saludos.
P.S.: ¿Qué tal los otros títulos de la serie?
Publica un comentari a l'entrada