La idea de recuperar el seu curt mític "Frankenweenie" (1984) i convertir-lo en un llargmetratge en stop motion i 3D (respectant, però, el blanc i negre de l'original), pot semblar a primera vista un intent una mica patètic per part de Tim Burton de recuperar el favor dels seus fans, una mica decebuts després dels seus darrers treballs, i fins i tot un nou exemple de la seva falta d'idees.
Com sigui, "Frankenweenie", versió 2012, és una festa per als qui no coneguin el curtmetratge sobre el fill dels Frankenstein (aquí una prototípica família nord-americana de classe mitjana) i el seu gos Sparky, que mor atropellat i que ell ressuscita amb l'ajuda d'un llamp, ben bé com en el clàssic de James Whale, incloent el final al molí o la participació d'una gossa pentinada com la núvia del monstre. Burton no millora (és impossible) el curtmetratge que va propiciar el seu acomiadament de la Disney, però hi afegeix alguns elements d'interès, com el personatge del professor de ciències que recorda Vincent Price i que explica que la tècnica sense emoció no té cap valor (no és casual que estigui doblat per Martin Landau, que feia de Bela Lugosi a "Ed Wood"), o la divertida aparició d'una colla de monstres (producte d'aquesta mala utilització de la tècnica) que remeten des dels films de vampirs als kaiju eiga japonesos (amb una referència explícita al curtmetratge de culte "Bambi Meets Godzilla"), passant per títols com "Gremlins".
Ben mirat, Burton es reconcilia amb els seus fidels i amb la Disney (que produeix el film); però els nens petits encara s'espanten amb l'atmosfera gòtica de les imatges. Almenys, així va ser en el cas del meu fill de sis anys; i no es pot dir que no tingués experiència en cinema d'animació amb monstres, després de "Monstruos University" i "Hotel Transilvania".
3 comentaris:
Hola Ricard. He estat una mica desconectat dels vostres blogs amb el festival, et pots imaginar el lio. Ni tan sols havia vist el post que ens vas dedicar, així que gràcies. Espero que t'hagin agradat les pel.lícules que hagis pogut veure, ara que ets expert en cinema on-line, ja,ja.
Respecte al que has anat comentant per aquí, no he vist El hombre de acero però sí que he vist tant Frankenweenie com Profesor Lazhar. Aquesta última sense ser res de l'altre mon em sembla una pel.lícula molt digan i que crec que està bé reivindicar perque te moments molt emotius i com dius un discurs força profund sota la seva senzillesa. Y de Frankenweenie, la veritat és que esà bé, però jo era tan fan del curt que no puc evitar que em sembli molt pitjor i per tant, innecessari. No fa res massa bo Burton ultimament. Ara estan passat a la Filmoteca de Barcelona una retrospectiva seva. Ës potser la única manera de veure ara mateix en pantalla gran un film de l'americà brillant. A veure si em puc escapar a Eduardo o Ed Wood.
Una abraçada.
Tot el que fa Tim Burton es molt interessant i no sol ser avorrit.
Aquesta nova versión no l'he vista, però segur que estarà be.
Ara, els nens de sis anys, ja se sap.
La meva quan tenia aquesta edat varem anar veure un a peli de dibuixos sobre una Casa encantada, i va acabar vomitant
David: M'han agradat força les pel·lícules que he pogut veure del Festival de cinema on-line i les he anat puntuant per al premi del públic. En tinc algunes de pendents que miraré quan pugui.
Ja sé que et va agradar molt el curt del Burton; de fet, em sembla que el vaig descobrir en un post al teu bloc (i també "Vincent").
Aris Tofeles: Déu n'hi do, la teva nena! És molt curiós, i segur que té alguna explicació científica, que a tots els nens els impactin les imatges gòtiques, amb ombres, fantasmes, etcètera, tot i que no han rebut cap educació al respecte i que provenen d'una imatgeria molt anterior a la data del seu naixement. Deu ser quelcom atàvic.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada