"Els nens salvatges" (Patricia Ferreira, 2012) ens explica que els pares i els educadors no entenen els joves adolescents, ja siguin de bona família o de classe proletària, ja siguin bons o mals estudiants. Segur que és així perquè sempre ho ha estat, però aquest punt de vista ratlla el tòpic i sembla voler servir de justificació a l'actitud d'uns nois (els tres protagonistes, ben interpretats per Marina Comas, Albert Baró i Àlex Monner) que només saben expressar-se a través de la violència. Jo penso que no calia; l'adolescència és una edat difícil i un comportament violent pot encaixar en els seus paràmetres. Tot i que no cal arribar als extrems que mostra el film, que recorda en darrera instància aquella pel·lícula tan radical que era "Tenemos que hablar de Kevin", dirigida també per una dona (Lynne Ramsay, 2011); en aquell cas, no hi havia res -o potser sí- que justifiqués la mala bava del Kevin: hi ha qui és un fill de puta per naturalesa.
7 comentaris:
si mai he estat violent vol dir que mai he tingut adolescència...?
Ara m'has ben fotut! Home, volia dir que els adolescents PODEN ser violents com a resposta a la inseguretat pròpia de l'edat. Però també val escriure poemes d'amor i passar-se hores mirant el buit. Totes aquestes actituds són comprensibles. Allò que no puc entendre de cap de les maneres és que beguin -com a la pel·lícula- "calimocho" a litres; com es pot tenir tan mal gust?
A mi aquesta pel.licula em va semblar massa esteriotipada. Que sóc un adolescent confús i rabiòs? Doncs tinc que ser un fill de puta. Un missatge vist moltes vegades que no hi veig clar. Em sentia com un iaio pensant: "Doncs si aqests xavals tinguessin els profes clava-hòsties que tenia jo..." Les actuacions em van semblar el millor de un film més aviat telefilm.
Salut. Borgo.
A fe de món, Miquel! Quan tu i jo érem petits, a les escoles s'exercia la violència institucionalitzada. I si rebies alguna hòstia i et queixaves a casa, els pares t'hi afegien. Salut.
A fe de món, Miquel! Quan tu i jo érem petits, a les escoles existia la violència institucionalitzada. I si et queixaves als pares encara t'hi afegien. Salut.
Adolescència, horrible etapa de la vida que es podria evitar si els futurs pares fessin servir preservatiu. És clar que, aleshores, els futurs pares/cineastes no podrien perpetrar els seus panflets per criticar redundantment els adolescents que han dut al món...
Clar; i l'espècie s'extingiria.
Publica un comentari a l'entrada