Vuit anys després de "La vida mancha", Enrique Urbizu torna amb "No habrá paz para los malvados", un thriller quasi, quasi rodó. Enmig d'una trama alambinada com mana la tradició, que barreja narcotràfic i terrorisme islàmic, dos personatges oposats lluiten contra els dolents: la jutgessa Chacón (sic) ho fa des de l'ortodòxia; el policia Santos Trinidad (José Coronado) va d'heroi solitari i no cerca únicament resoldre els problemes per la via expeditiva sinó, de passada, redimir els seus propis pecats, trobar una sortida mínimament honorable a la seva degradació, a l'infern fet d'alcohol i remordiments en què s'ha convertit la seva vida.
Coronado, més grenyut que el seu personatge a "La vida mancha", broda el paper.
9 comentaris:
la veritat es que vaig anar a veure aquesta pel•lícula sense ganes, i la veritat es que vaig sortir força content inclús diria que es pel•lícula de Goya, però el millor i coincideixo amb tu és en José Coronado, que en aquest cas fa el paper de la seva vida. Veurem qui guanya el Goya, ell o en Luís tosar.
Per cert un gran bloc!
Lecinemaexpress.blogspot.com
Doncs mira que el Coronado sempre dona una mica de...por. Potser faig un cop d'ull a la peli i tot :)
Xavier: Jo penso que guanyarà en Tosar, però serà una elecció difícil. Gràcies i enhorabona també pel teu bloc.
Sidhe: A mi sempre m'ha semblat un bon actor. Ara bé, aqui sí que fa por... el seu personatge. Una abraçada.
Estic amb tu, Ricard, un thriller molt a propo del cine negre quasi rodó i amb un brillant Coronado. Una abraçada.
Enrique Urbizu és, sense cap mena de dubte, el millor director espanyol de cinema negre (tampoc no té gaire competència, tot sigui dit). Curiosament, però, les seves pel·lícules tenen un cert aroma de western, ¿no trobes? Una abraçada.
Doncs no m'ho havia plantejat però ara que ho dius, potser sí, una mica a l'estil "Solo ante el peligro", no?. Una abraçada.
I "La vida mancha" s'assembla a "Raíces profundas". Una abraçada.
No arribo a entendre les grans crítiques i contínues recomanacions que rep "No hi haurà pau per als malvats".
És una bona història sí, però molt mal explicada, sense explicar les motivacions de l'únic protagonista, Sants Trinitat i amb uns secundaris no només insulsos, sinó pràcticament inexistents. Un guió més treballat i una major profunditat en els personatges hagués fet aquest film alguna cosa realment extraordinari.
És cert que el passat i les motivacions del protagonista resten una mica en la penombra, però Urbizu fa westerns i en aquest gènere és usual que els personatges siguin misteriosos. Sí que tens raó pel que fa als secundaris, força insulsos. En definitiva, ja he advertit que era un film quasi rodó, no rodó del tot. Gràcies per la visita i el comentari.
Publica un comentari a l'entrada