dimarts, 29 de novembre del 2011

EN LA MORT DE KEN RUSSELL

Sóc conscient que el nom i el cinema de Ken Russell es van devaluar molt ràpidament després d'uns inicis força espectaculars. No pretenc fer-ne cap defensa aferrissada, però guardo un bon record d'"Un cerebro de un billón de dólares" (1967), i "Women in Love" (1969) i "Tommy" (1975) van contribuir de manera decisiva a la meva vocació cinèfila.

Russell passarà a la història com un dels més acèrrims cultivadors del barroc cinematogràfic. D'altra banda, els seus films cercaven la provocació amb temàtiques i escenes diguem-ne fortes. Trobem les dues tendències en aquesta escena emblemàtica de "Women in Love":



El barroquisme visual condueix a una coreografia pròpia dels musicals; ja en aquesta primera etapa de la seva carrera, frega el kitsch que, malauradament, va acabar dominant el seu treball:



Tot i el que acabem d'apuntar i que moltes de les seves pel·lícules eren biografies controvertides sobre compositors musicals, només va dirigir dues pel·lícules estrictament dins del gènere: "The Boy Friend" (1971), un homenatge al cinema de Busby Berkeley...



I "Tommy", l'òpera rock de The Who, amb Roger Daltrey, Ann Margret, Oliver Reed i... Jack Nicholson:

2 comentaris:

Mario Salazar ha dit...

Este cineasta es una de esas faltas en mi cercanía con el cine, sé quien es pero no recuerdo nada de él, le voy a dar algún visionado a una de las más conocidas de su filmografía y aunque tampoco es cosa de arriesgarce ya que he leído que no se trata tampoco de un cineasta regular, sin desmerecerlo, pero lo que tu dices que es kitsch he leído en detrimento peores adjetivos, pero igual se que es de culto - eso siempre motiva para salir de lugar comun- y hay que darle su oportunidad sino no descubrimos mucho. Leo que te gusta mucho y voy a tener en consideración las que has mencionado. Abrazos.

Mario.

ricard ha dit...

Bueno, te advierto Mario que cuando digo que esas películas cimentaron mi vocación cinéfila es porque las ví de muy jovencillo y entonces mi criterio era incluso más discutible que ahora. Sea como fuere, durante algunos años Ken Russell fue un director influyente (para bien o para mal). Un abrazo.