"Mister Arkadin" (1955) és una mena de "Ciudadano Kane" barat, un film d'intriga amb múltiples escenaris, tan barroc com irregular, que conté, si més no, una escena en què Arkadin-Welles resumeix amb una faula quin és el problema de tots els seus herois ambigus:
Un escorpí li demana a una granota que el deixi pujar damunt d'ella per creuar un riu. La granota es nega per por que l'escorpí aprofiti per matar-la. L'escorpí li diu a la granota que la seva por no és lògica, doncs si ell li clava el seu fibló i la mata, ell també morirà, ofegat. La granota s'ho rumia, pensa que l'escorpí té raó i accedeix a portar-lo a l'altra banda del riu. Quan són al mig de la travessa, l'escorpí clava el fibló a la granota; aquesta, agonitzant, li diu: això que has fet no té lògica, ara tú també moriràs. Ja ho sé, diu l'escorpí, però no hi podia fer més: és el meu caràcter.
2 comentaris:
Després de la magnifica sèrie sobre Wells, estic impacient per llegir els teus comentaris sobre, per exemple: Elia Kazan-Marlon Brando.
PD Ahir vaig tornar a reveure "Viva Zapata" i cada vegada em sembla més, més i més i més obra mestra. I a tu ?
L'hauria de revisar. Ara mateix, diria que la meva favorita del tàndem és "La ley del silencio", i la meva favorita de Kazan sense Brando és "Esplendor en la hierba".
Publica un comentari a l'entrada