"Una joven prometedora", òpera prima d'Emerald Fennell (som en un any ple de dones directores que presenten títols importants) conté algunes aclucades d'ullet cinematogràfiques (menció especial a "La noche del cazador"). Però aquesta història de venjança, més o menys metòdica, i el detall de la llibreteta, ens recorda "Kill Bill" (deutora al seu torn de "La novia vestía de negro", d'en Truffaut); més a prop de la comèdia romàntica que del thriller però amb les mateixes dosis d'humor negre. Tot i que, a diferència del títol de Tarantino, que mostrava personatges molt allunyats de la nostra quotidianitat, la pel·lícula de Fennell, interpretada per una arravatadora Carey Mulligan, parla de gent més propera; sí, això no són els Estats Units, i les disbauxes en les seves universitats d'elit semblen més salvatges que les festes de Telecos, però no ens pot resultar aliena l'actitud masclista i depredadora dels personatges d'un film que ens glaçarà la sang per la radicalitat del seu argument i la seva denúncia.
