La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PATRIMONIO NACIONAL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PATRIMONIO NACIONAL. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de novembre del 2020

LA ESCOPETA NACIONAL

Després de rodar a França "Tamaño natural", el 1974, Berlanga va estar quatre anys sense poder dirigir. Quan finalment, però, va estrenar en una Espanya ja democràtica "La escopeta nacional", escrita amb l'indispensable Rafael Azcona, el film es va convertir en l'èxit comercial més important de la seva carrera. 

Berlanga recupera l'estil coral de títols com "Plácido" i narra la surrealista peripècia d'un industrial català (José Sazatornil) que, per entrar en contacte amb un ministre franquista i promocionar uns porters automàtics que ha patentat, participa en una cacera en les terres dels marquesos de Leguineche. En un cap de setmana de bojos, descobrirà les corrupteles del règim i el canvi institucional provocat per l'ascens de l'Opus Dei (un relleu que l'obligarà a canviar d'estratègia i fer-se perdonar la relació adúltera que manté amb la seva secretària). 

La galeria de personatges és impagable, començant per la família Leguineche: el fill (José Luis López Vázquez) és un onanista contumaç que segresta una aspirant a actriu (i amant del ministre), interpretada per Bárbara Rey; la seva dona (Amparo Soler Leal) és bòrnia a causa d'un tret d'ell, que la va confondre amb una perdiu; i l'home vol la nul·litat però topa amb la ferma oposició del capellà de la família (genial Agustín González), qui li etziba allò de "lo que he unido yo en la tierra no lo separa ni Dios en el cielo". I menció d'honor per al patriarca (creació inoblidable de Luis Escobar en el seu primer paper rellevant al cinema), aristòcrata de la vella escola que col·lecciona flascons amb pèl púbic de les seves nombroses amants.
Estic segur que Berlanga -qui no ocultava les seves aficions fetitxistes- li tenia molt afecte al personatge del marquès, que Luis Escobar va fer entranyable. De fet, a ell i a la seva família els va fer protagonistes absoluts d'una teòrica continuació que va titular "Patrimonio nacional" (1981), en què tornen al seu palau atrotinat de Madrid per estar a prop del Rei i formar part de la Cort. Un altre film divertidíssim que acaba amb els anacrònics Leguineche pare i fill ("end of the saga") convertits en atracció turística.
I encara en va fer una continuació, menys reeixida: "Nacional III" (1982), on explicava llurs estratagemes per evadir impostos (els problemes amb Hisenda ja havien propiciat alguns dels gags més memorables del títol precedent).