Ja no és un el sociòpata, com en anteriors treballs del director, sinó dos: la parella protagonista, que viu amb l'única companyia dels seus gossos al cim d'una muntanya. Ell, però, aparenta ser una persona amable i empàtica que, a més, treballa en un centre per a delinqüents menors d'edat amb els quals deu tenir prou bon rotllo perquè ensarrona una pobra noia embarassada de quinze anys perquè s'escapi i oculti a casa seva amb la promesa d'un futur per al seu fill (o filla), que faran passar per seu (seva) quan neixi, ja que la dona és infèrtil. Un pacte que endevinem tan inestable com el clima dalt de la muntanya.
L'argument ens recorda el de la sèrie "El cuento de la criada". Basada en la novel·la de Margaret Atwood i protagonitzada per Elisabeth Moss, parteix d'una premissa inquietant, per desgràcia no tan improbable: després d'una crisi que acaba amb la mort del president dels Estats Units i la major part dels congressistes, prenen el poder uns fonamentalistes cristians que es dediquen a penjar tothom qui els porta la contrària i que segresten les dones fèrtils -com la protagonista- perquè proveeixen de fills les famílies dels dirigents. Les escenes de la fecundació (la Cerimònia) són bastant extravagants.
La primera temporada sorprèn per la temàtica i per una posada en escena d'estudiada elegància; lamentablement, i sobretot a partir de la segona temporada, el guió dóna més voltes que uns cavallets per no arribar a la frontera del Canadà ni enlloc.
