Com dèiem en anteriors entrades sobre Claude Chabrol, els seus films, després de l'etapa triangular, se centren en personatges femenins controvertits, enfrontats a un entorn més o menys hostil. En aquest període, Isabelle Huppert pren el relleu de Stéphane Audran com a actriu-fetitxe del director.
L'adaptació de la famosa novel·la de Gustave Flaubert, que Chabrol va dur a terme l'any 1991, esdevé un film característic del seu autor, ple d'elements recurrents: la vida a províncies, la hipocresia de l'estament burgès i l'estudi de les passions humanes en un entorn soterradament agressiu, marcat per la compartimentació en classes socials. Emma Bovary aspira a la vida que porta la gent adinerada i culta, i això li causarà no pocs problemes.
Chabrol fa una adaptació bastant literal del text, incloent en off fragments de l'obra de Flaubert; però el relat està pensat i narrat en termes estrictament cinematogràfics, gairebé sempre des del punt de vista de la senyora Bovary, magníficament interpretada per Huppert. Les poques escenes en què no apareix en pantalla (les maquinacions del seu amant terratinent o l'operació al peu d'un noi coix) serveixen per generar suspens en anticipar successos que tindran conseqüències determinants en la vida de la protagonista.