M. Night Shyamalan té una filla que es diu Saleka, que és molt fotogènica i, a més, sap cantar. I, amb "La trampa", munta un vehicle per al seu lluïment, un thriller de suspens ambientat en un concert que fa la noia: un assassí en sèrie a qui fa temps que busquen és a l'estadi on té lloc l'esdeveniment, barrejat entre les fans de Lady Raven; la policia no sap quina cara fa però sap que hi és; tenen l'edifici totalment rodejat.
En un registre dels que li agradaven a Brian De Palma, Shyamalan entretén sense entusiasmar. La història no té gaire misteri, la majoria de situacions són poc o gens versemblants i el dibuix del psicòpata no excedeix el tòpic.
Shyamalan tindrà contenta la filla però potser hauria calgut un guió més treballat.
