Sobre el paper, no sembla especialmente estimulant un thriller nord-americà al voltant de la persecució durant anys i captura final d'Osama Bin Laden. Però dirigeix "La noche más oscura" (2012) Kathryn Bigelow, amb la mateixa energia que va demostrar a "En tierra hostil" i amb la col·laboració del mateix guionista, Mark Boal.
El tema és delicat i controvertit: Tot i que la seva eficàcia sembla evident, és lícit que els investigadors facin servir la tortura? Tot i que s'ho va guanyar a pols, calia assassinar Bin Laden a sang freda, obviant d'aquesta manera els riscos d'un judici públic?
Bigelow i el seu guionista no entren en la segona qüestió i, respecte de la primera disjuntiva, no la plantegen de forma abstracta sinó en relació als seus efectes sobre els protagonistes de la pel·lícula. Bé, estem parlant d'això, d'una pel·lícula, i com a tal resulta molt lloable; esquiva el risc del maniqueisme, manté la tensió al llarg de tot el metratge (com passava a "Argo", superant l'inconvenient que implica que tots en coneguem el desenllaç); i, en la millor tradició del cinema nord-americà, presenta uns herois solitaris, obsessius i professionals que només demostren la seva fragilitat a través de gestos molt concrets i sempre quan ja han enllestit la feina, com quan Dan (Jason Clarke) es lamenta de la mort d'uns micos engabiats al costat dels presoners talibans o Maya (esplèndida Jessica Chastain) deixa anar una llàgrima mentre abandona Pakistan en un avió militar en el qual viatja com a única passatgera (és això -una certa desolació- el que se sent quan tu solet has acabat amb l'enemic públic número u, assolint una venjança tant col·lectiva com personal?).