Entre el seu "Decálogo" i la trilogia dels colors, Krzysztof Kieslowski va dirigir un dels seus films més fascinants. "La doble vida de Verónica" (1991) narra allò que el seu títol anuncia: la història de dues noies que potser són la mateixa, una que viu (i mor) a Cracòvia, l'altra que viu a París i s'enamora d'un titellaire. Un conte que podria resultar absurd i capriciós elevat a la categoria d'obra d'art gràcies a la precisió d'alguns detalls, l'elegància de les imatges i la delicada bellesa de la seva protagonista: Irène Jacob repetiria amb el director a "Tres colores: Rojo", darrer dels títols en què Kieslowski porta a l'extrem el seu treball sobre la llum.
