Es disfressa de capellà, la qual cosa propiciarà tots els gags del migmetratge (atenció a la seqüència impagable en què prenen el te mentre un nen entremaliat fa de les seves); però, finalment, es revela un individu noble en el fons, i el rànger de Texas que el descobreix opta per facilitar-li una fugida a Mèxic que culmina en un gag memorable en què Charlot, conscient que la violència és a ambdós costats de la frontera, escapa caminant sobre la línia divisòria.
"El peregrino" és un títol eficaç i divertidíssim malgrat la seva senzillesa. I resulta curiós que un senyor que aspirava a dirigir sense actuar (com faria tot seguit a "Una mujer de París") i que es faria famós per la seva meticulositat, permetés aquí que els actors infantils miressin a la càmera o que la protagonista (novament, Edna Purviance) lluís unes taques de suor sota l'aixella pròpies d'un anunci de desodorant.