I no sabem si són experiències pròpies, però els problemes de la Mila resulten alhora complexos, incomprensibles per als mascles que volten per allà, i reals com la vida mateixa.
Que una dona tingui un trauma que la bloquegi davant del sexe amb la seva parella i s'exciti amb la possibilitat d'un estrany, o que una nena es masturbi o s'enamori del seu pare, són qüestions que ens poden pertorbar als mascles de l'espècie, i no obstant això, més habituals del que pot semblar.
Elena Martín ho trasllada molt bé en imatges, en un discurs que no pretén ser un discurs, i a través d'una estructura narrativa alambinada només en aparença i que facilita amb els enquadraments l'anàlisi d'alguns dels problemes exposats (com quan s'excita veient el seu company en una actitud idèntica a la del pare enyorat).