Si de tant en tant parlo de sèries de televisió ("Mad Men", "Juego de tronos", "Boardwalk Empire"), ja resulta una injustícia que no hagi dedicat ni una línia a "Breaking Bad", que ha estat aclamada com la millor de la història per Stephen King i que ha obtingut la millor puntuació a IMDB, a part d'una llarga llista de guardons. No hauria de ser obstacle el fet que es vagi estrenar el 2008 (a la cadena AMC) i que es vagi acabar el 2013, després de cinc temporades; al cap i a la fi, aquest bloc va de "clàssics" (i l'estan tornant a emetre a Canal +).
L'avantatge -i també el risc- d'una sèrie de televisió d'aquestes característiques és que pot dedicar molt temps a explicar l'evolució dels personatges i aprofundir en mil matisos. "Breaking Bad" podria haver estat un bon llargmetratge de dues hores de durada; però l'epopeia de Walter White (excel·lent Bryan Cranston) resulta molt més estimulant quan estem al seu costat dia rere dia, les vint-i-quatre hores.
Walter White és un professor de química d'institut apocat; els seus alumnes passen d'ell, i l'amo del taller de rentat de cotxes on treballa unes hores fent de comptable l'obliga a agafar la mànega dia sí dia també. Té una dona guapa que s'avorreix i un fill adolescent afectat de paràlisi cerebral. Un dia li diagnostiquen càncer de pulmó inoperable. Les possibilitats de curar-se són remotes però, a més -som als Estats Units-, el tractament no està subvencionat i és caríssim. Llavors, resulta que White té un cunyat policia de la DEA i un ex-alumne que es guanya les garrofes fabricant meta-amfetamina, una droga de síntesi molt popular al lloc on transcorre l'acció (Albuquerque, Nou Mèxic). Una cosa porta a l'altra: White contacta amb el seu ex-alumne, Jesse Pinkman (l'ara molt popular Aaron Paul) i li ofereix els seus coneixements per aconseguir un producte que revolucionarà el mercat de la meta-amfetamina.
A partir d'aquí, se succeeixen les paradoxes, i els problemes familiars i de salut del protagonista s'alternen amb situacions de thriller narrades pels guionistes i realitzadors amb enginy notabilíssim i estil peculiar (els enquadraments des de l'interior de tota mena d'objectes són un tret definitori). Però el fet més rellevant, i sobre el qual gira tota la sèrie, és la transformació de Walter White de pacífic ciutadà i gran persona en violent narcotraficant (d'aquí, el títol): en el procés, recupera el valor perdut al llarg d'anys d'humiliacions, i les ganes de viure -malgrat el càncer-. I el més inquietant és que ens identifiquem amb el personatge: ha de decidir entre matar o no matar, opta per fer-ho, i nosaltres no podem censurar la seva decisió, que ens sembla d'una lògica inqüestionable. "Breaking Bad" no és un mer entreteniment; és una ficció que formula de manera lúcida i pertinent la pregunta de les preguntes: hi ha alguna frontera entre el bé i el mal? Quina és la nostra naturalesa?