Ja un dels seus títols més populars era una proposta deliberadament arriscada. "8 mujeres" (2002) era una estranya barreja de musical i drama d'Agatha Christie, ambientat als anys cinquanta en un escenari únic de colors cridaners que anaven del paper de les parets als vestits de les protagonistes, del verd al vermell passant pel rosa. Podria haver estat un experiment del nostre Almodóvar i, a més, reunia un elenc exclusivament femení (l'únic home, l'assassinat del qual centra el misteri, apareix sempre d'esquena). El to és definitivament irreal i les actituds més o menys paròdiques; els girs i les constants revelacions sostenen la trama però no resulten especialment emocionants; és cert, en qualsevol cas, que el guió juga a enfrontar els prejudicis burgesos de l'època (i de moltes èpoques) amb les transgressions íntimes de tots els personatges.
Si més no, el principal atractiu del film i raó del seu èxit radica, com anem dient, en un repartiment femení que reuneix una colla de grans dames del cinema gal: Catherine Deneuve, Emmanuelle Béart, Isabelle Huppert, Fanny Ardant, Virginie Ledoyen, Danielle Darrieux, Ludivine Sagnier i Firmine Richard.