SABOTAJE

Amb els Estats Units ja en guerra, "Sabotaje" (1942) és tant un film d'acció i suspens com un títol de propaganda, que adverteix la població sobre el perill dels sabotatges a càrrec de quintacolumnistes simpatitzants dels nazis. També lloa la tasca dels qui no combaten al front però treballen fent avions o vaixells, i no desaprofita cap ocasió per fer discursos sobre la democràcia i els valors americans. 

Com sigui, resulta un treball d'Alfred Hitchcock peculiar en alguns aspectes, però absolutament representatiu: 

- El protagonista és, una vegada més, un fals culpable. Acusat d'un sabotatge que ha causat la mort del seu millor amic, es passa la pel·lícula fugint i, al mateix temps, cercant el dolent veritable. 

- Com a "39 escalones", una rossa molt atractiva l'acompanya. Primer ella se'n malfia, finalment l'ajuda; entremig, passen una nit al ras, procurant escalfar-se mútuament (però només perquè fa fred) i, més endavant, ballen i es petonegen en una seqüència en un primer pla sobre un fons en moviment que anticipa molts moments similars en treballs posteriors del mestre i deixebles diversos. 

- Les forces de l'ordre persegueixen el fals culpable. Però també l'ajuden uns quants bons americans, que creuen en la presumpció d'innocència; són, a part d'un camioner, un cec que viu sol en una cabana i els membres d'una troupe circense; personatges, doncs, una mica allunyats de la normalitat. El comentari irònic es complementa amb la presentació dels dolents: tret del sabotejador que coneixem al principi, es tracta de gent elegant i refinada, amants de la seva família, l'únic defecte dels quals és preferir els règims totalitaris o la debilitat pels cabells rossos com a símbol de la raça ària. Per cert, trobo magnífica l'escena en què el protagonista i el malvat discuteixen sobre els seus punts de vista polítics: l'heroi, afirmant la seva confiança en la victòria, dret i enfocat amb un lleuger contrapicat; el milionari convençut de l'eficàcia dels règims feixistes, en canvi, se'ns mostra còmodament assegut en un sofà enmig d'un saló elegant, en un pla general captat des de la distància. Molt subtil, el gest d'empetitir l'enemic (potser cal afegir que l'únic membre del circ clarament partidari de lliurar el protagonista a la policia és un nan). 

- El film conté moltes escenes de suspens (en la primera part, amb els problemes del protagonista amb les manilles) i d'acció trepidant; inclou una festa com les que celebraven els nazis d'"Encadenados", en què l'heroi prova d'escapar-se organitzant una subhasta ("Con la muerte en los talones") mentre una pistola apareix apuntant-lo rere una cortina ("El hombre que sabía demasiado"). I un final en què l'Estàtua de la Llibertat compleix una funció dramàtica similar a la de les cares del Mont Rushmore, novament a "Con la muerte en los talones".

Així, doncs, potser "Sabotaje", protagonitzada per Priscilla Lane i Robert Cummings, no assoleixi el nivell d'excel·lència de les grans obres mestres de Hitchcock, però ens hem de preguntar si aquestes existirien com les coneixem sense aquest precedent notabilíssim.