ASÍ COMO ERES

Un arquitecte (Marcello Mastroianni) viatja per negocis a Florència, ciutat on va viure de jove, i allà coneix i intima amb una noia guapíssima (Nastassja Kinski), que podria ser la seva filla; no només per edat sinó també en sentit literal, ja que, com li revela un simpàtic amic (Francisco Rabal), la mare era una antiga amant del protagonista. Ja és mala sort, perquè Florència no és precisament un poblet. 

"Así como eres" (Alberto Lattuada, 1978), curiosa coproducció entre Itàlia i Espanya, no és exactament una bona pel·lícula. Però aconsegueix transmetre certa malenconia i conté més d'un al·licient: la magnífica interpretació que fa Mastroanni de l'home madur desorientat, la també excel·lent fotografia de José Luis Alcaine o la banda sonora de Morricone i, per damunt de tot, la bellesa de la jove Kinski en el seu zenit. Encara no havia treballat amb Polanski, Coppola o Wenders i es passa mitja pel·lícula en pilotes; ho exigia el guió? Sí i no. Lattuada es mostra pudorós amb les escenes d'amor, se li nota l'edat en la manera de mostrar una joventut desprejudiciada (com tots els seus amics, la noia és una aprenent de hippy que es comporta com una nena petita), però, alhora, insisteix en detalls provocadors, més enllà de la qüestió de l'incest: la censura no va prohibir el moment en què ella li ofereix a l'amant el seu pipí, però (com revela la versió original) sí que va ometre una referència del personatge de Rabal al jovenet que va estimar (homosexuals no, gràcies?).