dissabte, 20 de novembre de 2021

CARTA A TRES ESPOSAS

A "Carta a tres esposas" (1949), Joseph L. Mankiewicz ja recorre al flash-back, recurs narratiu que fonamentarà la posterior i magistral "Eva al desnudo". De fet, tres són els flaixbacs en què les protagonistes repassen les circumstàncies dels seus matrimonis respectius i els perills latents, a partir de la revelació d'un personatge també femení i de forta personalitat a qui, en canvi, mai no veurem en pantalla (com la "Rebeca" de Hitchcock?). 

Com en els seus millors treballs, Mankiewicz, autor també del llibret, descriu molt bé els personatges, però es mostra encara més hàbil -i més immisericorde- quan denuncia les mancances de l'american way of life situant l'acció en una població petita i benestant en què tothom es coneix i on manen les aparences, i l'afany d'ostentació i esperit liberal exhibits a les festes al Country Club no poden ocultar el provincianisme i la mediocritat intel·lectual de la majoria dels llogarencs.

7 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Una de les millors mostres de la intel·ligència i l'elegància de Mankiewicz. Curiosament, la pel·lícula es basa en una novel·la de John Klempner titulada "A Letter to Five Wives" (es veu que dues esposes es van perdre pel camí).

Una abraçada.

Trecce ha dit...

El primer Oscar de Mankiewicz.

ricard ha dit...

Agraeixo les vostres aportacions.

Una abraçada.

miquel zueras ha dit...

Una molt bona pel.lícula que fins i tot van dedicar un capitol de "Els Simpsons" Moe escriu una carta a Homer, Apu i el Reverend Lovejoy, que estan de vacances amb els seus fills, i amenaça de fugir de la ciutat amb una de les seves dones. Mentre el trio intenta esbrinar a quina de les seves esposes es refereix Moe, Homer, Lovejoy i Apu recorden moments íntims que Moe va compartir amb les seves esposes.
A Espanya és va titular "Cuanto más Moe mejor".
Salut.
Borgo.

ricard ha dit...

No recordo haver vist aquest capítol dels Simpson. Una sèrie que atresora moltes sorpreses per als cinèfils.

Salut!

Fran ha dit...

Que tal Ricard!
Poco o nada que añadir a lo dicho. Cine del de antes y que siempre resulta agradable de ver.
Saludos!

ricard ha dit...

Siempre hay que volver a los clásicos.

Saludos.