Potser no és la més coneguda de les diverses adaptacions cinematogràfiques de la seva obra però el film va ser un gran èxit del cinema europeu a l'època i va situar el nom del seu director al capdavant dels representants del Nou Cinema Alemany (*). Narra l'aventura d'un humil fabricant de marcs (Bruno Ganz), presumptament molt malalt, a qui uns gàngsters encarreguen un parell d'assassinats: ell els ofereix un crim sense mòbil aparent, anònim en el sentit més estricte de la paraula; a canvi, rebrà uns diners que permetran a la seva família subsistir quan ja no hi sigui. En certa manera, s'assembla a l'argument de "Breaking Bad".
L'acció ens porta de Nova York a Hamburg i d'allà a París i conté moments de pur cinema, especialment els dos assassinats. El segon, que transcorre en un tren, recorda visualment alguns moments de Hitchcock; però les referències al cinema nord-americà s'estenen a l'elecció d'alguns secundaris (Nicholas Ray i Samuel Fuller en el repartiment). I l'amic americà del títol, un Tom Ripley ja una mica madur, és en Dennis Hopper amb barret de cowboy.
(*) El cinema alemany, tan de moda els anys setanta, sembla haver desaparegut del mapa. Tret que considerem cinema els telefilms d'aquesta nacionalitat que la televisió pública catalana sembla haver comprat a pes i que amenitzen les migdiades del cap de setmana.
5 comentaris:
No la he visto, pero parece que merece la pena.
Que tal Ricard!
La tengo algo olvidada la verdad, tengo que recuperarla. Anda que menuda pieza tenia que ser el amigo Hopper...jeje
Saludos!
¿El cinema alemany ha desaparegut o senzillament és que aquí no ens arriba? T'ho comento perquè en el cicle de cinema alemany actual que cada any organitza la Filmoteca de Catalunya s'hi poden veure produccions força interessants, d'aquelles que gairebé mai s'arriben a estrenar a les nostres pantalles.
En tot cas, la pel·lícula de Wenders és i serà sempre magnífica. A mi (i em consta que a molta més gent li passa igual) m'atreu especialment la presència de Nicholas Ray.
Una abraçada.
Leí la novela. Podría interesarme en una adaptación a pelicula.
Trecce: Un título clave del cine europeo de los setenta.
Fran: Pues sí, todo un personaje.
Juan: Em consola que em diguis això. Estava francament preocupat per l'absència d'un cinema alemany amb cara i ulls.
Després d'aquest títol, Wenders va dedicar al director nord-americà, malalt de càncer, el film "Relámpago sobre agua".
Demiurgo: No he leído la novela pero la película está francamente bien.
Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada