Nova mostra de la bona salut del cinema coreà, tot i que adapta un autor japonès, "Burning" (Lee Chang-Dong, 2018) converteix un relat de Haruki Murakami que es llegeix en deu minuts en una pel·lícula de dues hores i mitja que, tret d'alguns canvis rellevants, especialment pel que fa al personatge protagonista i la mala jeia heretada de son pare, és força fidel als diàlegs i l'univers de l'escriptor. Ni tan sols no es nota el canvi de Tòquio als barris de Seül. La subtil introducció d'elements inquietants o fantàstics en una narració aparentment realista; el noi solitari que ha de canviar la seva rutina per un problema familiar; la noia misteriosa; el tercer en discòrdia; cervesa i cànnabis a ritme de jazz; són elements que podem trobar en qualsevol novel·la d'en Murakami. Lee Chang-Dong hi afegeix el retrat d'una societat en què impera certa fredor i tenir un pis de més de deu metres quadrats és símptoma d'opulència.
Tres són multitud:
4 comentaris:
Una pel·lícula realment impactant. I que, pel que fa a aquesta fredor a la qual fas esment, tan vinculada, d'altra banda, a l'obsessió per l'èxit social, connecta de ple amb l'univers d'un altre cineasta asiàtic: el japonès Hirokazu Koreeda.
Salutacions,
Juan
Interessant la comparació amb un altre dels meus directors favorits, l'Hirokazu Koreeda.
Salutacions.
Una obra maestra redonda, total y absoluta.
Un abrazo.
Aunque lo más relevante ya está en el cuento de Murakami, Lee Chang-Dong lleva la historia a otro nivel, o quizás deberíamos decir niveles puesto que el film es rico en capas y matices.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada