"Una mujer bajo la influencia" (1974) és un dels títols més celebrats de John Cassavetes, sobretot per la interpretació superlativa de Gena Rowlands (esposa del director i actriu-fetitxe), en el paper d'una mare de família que malda per aconseguir certa normalitat en la seva vida quotidiana i li resulta difícil perquè pateix un seriós desequilibri emocional. El marit, un obrer de la construcció d'origen italià (Peter Falk), se l'estima i no és mala persona, però el seu caràcter una mica brusc no ajuda gaire. Finalment, les convencions socials són el llast que acaba per enfonsar la protagonista en el pou de la malaltia mental. Cassavetes, amb el seu estil característic de plans llarguíssims i seqüències en temps real, barreja hàbilment el retrat domèstic disfuncional amb un comentari implícit que pot remetre a la seva visió de la societat contemporània o, fins i tot, a l'experiència personal.
8 comentaris:
Maravillosa película, deslumbrante película. O ¿cómo hacer temblar los cimientos de la narrativa cinematográfica convencional desde el punto de vista de un ama de casa neurótica y aplastada por su propia vida?... En mi opinión, hay un antes y un después en el cine norteamericano cuando hablamos de Cassavetes...
Un saludo.
Es, sin duda, punto y aparte.
Gracias por comentar. Un saludo.
Reconec que he descobert no fa gaire el cinema de Cassavetes. M´he possat una mica al dia amb "Maridos" amb els seus fetiches Ben Gazzara i Peter Falk, m´agradat molt.
També tinc bon record de "Spinal Tap" que em va recordar els "Mockumentary" de Christopher Getz com "Waiting for Guffman".
Salut!
Borgo.
Doncs jo reconec que no he vist cap dels títols que esmentes, o sigui que prenc nota.
Salut!
Sí. Esta peli está muy bien. El final es desolador...cuando él quiere a la mujer de antes que se han cargado entre todos. Y los actores están magníficos.
Un saludo.
Sobre todo Gena Rowlands en un papel de lucimiento pero muy difícil. Consigue resultar patética aunque también adorable en cierto modo; y nunca cae en la caricatura.
Saludos.
Cassavetes és un director pel que sento una debilitat especial, ja que la retrospectiva que li va dedicar la Filmoteca de Catalunya el 2003 va ser un dels primers cicles que vaig tenir ocasió de seguir.
D'aquesta pel·lícula sempre m'han fet molta gràcia les ganyotes que fa la Gena Rowlands, tot i que conec gent que la refusa per aquest mateix motiu. En fi, qüestió de gustos...
Abraçades cinèfiles,
Juan
No, jo trobo que ella ho fa molt bé.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada