IKARIE XB 1

Com que ja n'hem parlat altres vegades, no ho farem ara de "2001: Una odisea del espacio", tot i que es compleixen cinquanta anys de la seva estrena als Estats Units. Però sí que ho farem d'una pel·lícula txeca del 1963 que alguns diuen va servir d'inspiració a Stanley Kubrick en la concepció de la seva obra mestra.

"Ikarie XB 1", dirigida per Jindrich Polák, és una cinta de ciència-ficció que devia ser ambiciosa en el moment de la seva estrena. Els efectes especials, vistos ara, són de fireta; però el seu tractament dramàtic i alguns detalls de posada en escena resulten més interessants. Narra l'epopeia d'una missió tripulada per quaranta persones, homes i dones, alguna embarassada i tot, que l'any 2163 viatja a Alfa Centauri per trobar vida extraterrestre. Alguns dels incidents narrats resulten poc comprensibles o gratuïts, com quan troben fora de la nostra galàxia una nau del segle XX carregada amb armes nuclears i en què els cadàvers fan pinta de capitalistes. Però altres moments resulten més simpàtics, com quan els membres de la tripulació, després del son espacial, celebren una festa en què, vestits de gala, ballen un twist del segle XXII.

Més enllà del tema central -la recerca de vida extraterrestre-, les semblances amb "2001" van des de la videoconferència a l'aspecte dels vestits dels astronautes o el passadís hexagonal; fins i tot la nau en què viatgen recorda la que sobrevola la Lluna en una escena del film de Kubrick.

Cal mantenir la forma física:

També aquí, a diferència de la majoria de films de ciència-ficció nord-americans anteriors a "2001", els marcians tenen bones intencions. I, per cortesia de YouTube, hem descobert un altre film soviètic (en aquest cas, de la mateixa Unió Soviètica), també del 1963, que narra una altra trobada pacífica entre terrestres i viatgers d'una galàxia llunyana. Es tracta de "Mechte Navstrechu", de Mikhail Karzhukov i Otar Koberidze. Il·lustra una trobada entre humans i zenturians molt accidentada entre Mart i el seu satèl·lit Phobos. Aquest film, a diferència del txec, és en colors; la planificació d'algunes escenes -els cosmonautes observen els seus companys des de la nau a través de monitors de televisió o finestres ovalades- anticipen moments de "2001" i "Alien"; però el film no té més interès, tret de coincidir en el plantejament optimista, incloure cançons i tenir de protagonista una russa molt eixerida. Presenta uns cosmonautes simpàtics, valerosos i romàntics que conviuen en un centre molt modern al costat d'un llac idíl·lic, molt probablement un reclam perquè els joves soviètics s'animessin a formar part de la carrera espacial quan encara la Unió Soviètica somiava guanyar els americans.