Amb "La librería" (2017) Isabel Coixet signa la seva millor pel·lícula en anys. El tema és senzill però agraït: adapta una novel·la de Penelope Fitzgerald sobre una vídua de guerra que, l'any 1959, obre una llibreria en un petit poble de pescadors a Anglaterra, desafiant l'escassa afició a la lectura dels vilatans i l'oposició interessada de les forces vives. Però això no seria suficient si la directora no hi insuflés sensibilitat, amb un treball de posada en escena que aprofita la bellesa dels paisatges sense fer-ne ostentació, sobri i mesurat, o si el film no estigués tan ben interpretat per Emily Mortimer i Bill Nighy, molt còmodes en els seus papers, i Patricia Clarkson, la dolenta de la funció (també ens va agradar molt James Lance, com l'ambigu Milo North).
No sé si és casual la referència a "Fahrenheit 451", novel·la de Ray Bradbury que va propiciar una altra gran pel·lícula sobre llibres dirigida per François Truffaut.
4 comentaris:
Doncs a mi em va decepcionar.
N'esperava molt de la interpretació de l'Emily Mortimer i em va semblar freda, però un fred interpretatiu, no de la fredor britànica.
Amb seqüències llargues que no aportaven calma o introspecció. Les imatges de la natura, darrerament ho veig sovint, intentant crear poesia, com a L'arbre de la vida, però aquí no aportaven.
Potser perquè havia llegit el llibre, o ves a saber, em va decepcionar. Penso que em va agradar molt més "Res s'oposa a la nit".
En canvi, a mi no em va convèncer la de la Binoche. Podria haver estat una gran pel·lícula i vaig acabar desitjant que s'acabés quan abans millor.
Sí que és cert que la Coixet arrisca poc en el cas de "La librería".
Salutacions i gràcies per comentar.
Ricard,
ja saps que em va a agradar molt.Les interpretacions son més que notables i per cert,em pareix molt encertada la teua observació al voltant de "Farenheit 451".
Un abraç
I és curiós que pel·lícules sobre llibres puguin ser tant cinematogràficament pures.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada