Guy Maddin s'ha dedicat des de sempre al cinema més o menys experimental i el gruix de la seva filmografia són curtmetratges, amb alguna excepció, com el títol que vam comentar fa anys al bloc "Dracula: Pages from a Virgin's Diary" o aquesta "The Forbidden Room" (2015), tot i que es podria dir que només és la suma de molts curts aplegats i barrejats, històries que no guarden gaire relació entre elles, tot i que els personatges viatgen de les unes a les altres, fins i tot quan resulta físicament impossible (el llenyataire que apareix al submarí).
Més o menys com passava a "Dracula: Pages from a Virgin's Diary", Maddin, amb la col·laboració d'Evan Johnson, manipula la imatge (el color, la textura) i ens transporta a un univers oníric reproduït com en el cinema silent, amb tons que van del sèpia al blanc i negre, decorats elementals i rètols que acompanyen la narració o presenten els personatges i actors que els interpreten (per cert, un elenc notable per tractar-se d'una proposta tan radical: Udo Kier, Mathieu Amalric, Geraldine Chaplin, Maria de Medeiros, Charlotte Rampling). Les històries, totes força surrealistes, semblen transitar per gèneres cinematogràfics diversos, com el serial d'aventures o el cinema d'horror: un homenatge al mite de Jeckyll i Hyde a partir del cas d'un home obsessionat per una figura de Janus, el déu bicèfal, és un dels fragments més divertits.
3 comentaris:
Et donen punts extres per veure pelis rares?
Poco reseñable hay en esta irregular muestra de cine fantástico canadiense aparte de su espectacular look visual; una retahíla de historias conectadas entre sí de forma inexplicable y aleatoria.
Un abrazo.
pons007: És una bona teràpia per quan tinc mala consciència cinèfila.
Pedro: Bueno, es lo que tienen las películas surrealistas.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada