Va ser mini-sèrie de televisió i després pel·lícula amb una durada més reduïda, tot i que la versió per als cinemes de "Secretos de un matrimonio" (Ingmar Bergman, 1973), que és la que he pogut veure, dura gairebé tres hores. Tres hores dividides en sis capítols, separats tots ells per el·lipsis més o menys llargues, que mostren i analitzen la descomposició d'un matrimoni.
La parella formada per Marianne i Johan (excel·lents Liv Ullmann i Erland Josephson) es declaren feliços quan els entrevisten a la primera escena del film, tot i que podem entreveure algunes discrepàncies quan es descriuen a si mateixos. Després, assistirem a un sopar amb una altra parella francament mal avinguda. La situació podria haver propiciat, per contrast, una imatge encara més idíl·lica de la parella protagonista però, en canvi, serà el detonant subtil de la crisi que posarà fi al matrimoni (no a la relació).
"Secretos de un matrimonio" mostra que les aparences enganyen i que -com resa un dels capítols- hi ha un art que és el d'amagar els problemes sota la catifa. No obstant això, la intenció del guionista i director no és la d'oferir una mirada cínica sobre la institució matrimonial i la burgesia il·lustrada a la qual pertanyen els protagonistes. Bergman, fidel al seu costum, ens parla de la profunda solitud en què viuen els seus personatges: incapaços de superar els traumes que els torturen, es refugien en una vida inventada que mai no els podrà satisfer; de tant en tant, un malson els mostra la fràgil realitat. De manera que la pel·lícula comença com una comèdia i acaba com una història de terror "en plena nit, en una casa fosca".
"Secretos de un matrimonio" és un exemple magnífic del cinema d'Ingmar Bergman i també força útil per evidenciar la seva influència en l'obra de Woody Allen, admirador declarat del mestre suec.
4 comentaris:
Peliculón. No he visto la serie, pero imagino que será parecida. Si es así, me quedo antes con esto que con The Wire, que su última temporada no me terminó de convencer. Esta en cambio termina genial. Me pillé hasta el guión para leerlo (pero no lo he leído todavía). Tiene momentos tan brutales como brillantes.
De las que revisaré de aquí a unos años, pero es de esas pelis que te deja un poco tocado, así que no es de ver a menudo.
Un saludo.
Hay escenas terribles, como cuando la cliente de la protagonista confiesa que nunca ha querido a sus hijos.
Un saludo.
Ricard,
per a mi,de les millors de Bergman.
La teua reflexió m´ha donat que pensar.
Et deixe l´enllaç a la entrada que vaig dedicar al seu moment,per si tens curiositat:
http://historias-troyanas.blogspot.com.es/2012/09/secretos-de-un-matrimonio.html
salut:)
He llegit la teva ressenya, interesantíssima. Destaques moltes de les paradoxes demolidores que brinda el film de Bergman: com el matrimoni anul·la les individualitats i com canvien els rols de cada personatge abans i després de la separació; i com només llavors, quan han "refet la seva vida", poden ser sincers l'un amb l'altre.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada