Si el western i els films de samurais van ser la inspiració més evident en la trilogia fundacional de Star Wars, la preqüela que George Lucas abordava setze anys després d'"El retorno del Jedi"-assumint la direcció dels tres episodis-, semblava inspirar-se en un altre gènere molt codificat: el peplum.
Així, doncs, "Star Wars Episodio I: La amenaza fantasma", presenta una cursa en uns ginys voladors anomenats al film beines que recorda la cursa de quàdrigues de "Ben-Hur". I a "Star Wars Episodio II: El ataque de los clones", els protagonistes cauen presoners en un planeta anomenat Geonosis i quasi moren sacrificats en un ritual sobre l'arena en una seqüència que recorda els sacrificis de cristians i les lluites de gladiadors al circ de Roma.
Temàticament, la segona trilogia, que se situa cronològicament trenta anys abans de la primera, narra en paral·lel la conspiració dels Sith per enfonsar la República Galàctica i convertir-la en l'Imperi que apareixeria als episodis quart, cinquè i sisè (un procés en el qual caldrà desencadenar una guerra, atiada per un exèrcit de guerrers clons, i en darrera instància, eliminar els cavallers Jedi), la infància d'Annakin Skywalker i el descobriment de la Força, la seva relació amorosa amb Padmé Amidala (Natalie Portman), i la seva transformació en Darth Vader.
Les possibilitats que ofereixen els efectes digitals les aprofita George Lucas per crear uns universos més sofisticats que el planeta desèrtic Tatooine: sobretot Naboo, el món idíl·lic que governa Amidala -inspirat en el llac Como i els palaus que l'envolten-, i Coruscant, capital de la galàxia, un planeta que és tot ell una ciutat. En el disseny, es fa evident la influència dels clàssics del gènere, des de "Metrópolis" fins a Flash Gordon.
Tot i així, la nova trilogia no va ser gaire ben rebuda pels fans de la nissaga. El primer episodi, protagonitzat per Annakin Skywalker nen (Jake Lloyd), i que serveix per presentar la majoria de personatges i conflictes, resulta excessivament complex; l'explicació sobre la Força i els midiclorians, que intenta racionalitzar un concepte que era fonamentalment místic en la trilogia anterior, no és gaire afortunada; i si el Jedi Yoda guardava certa semblança amb Jordi Pujol, la política del PP català Alicia Sánchez-Camacho podria haver estat el model de Jar Jar Binks, la patètica aportació còmica de la nova trilogia, un ésser amfibi que camina com els personatges dels còmics dels anys setanta de Robert Crumb.
La intensitat del tercer capítol, "Star Wars Episodio III: La venganza de los Sith", centrat en el conflicte emocional d'Annakin Skywalker (Hayden Christensen), temptat pel Cantó Fosc de la Força, i el final èpic que enllaça molt hàbilment amb l'episodi de 1977, redimeixen la trilogia.
"El despertar de la fuerza", primer títol de la tercera trilogia, que constituiria l'episodi VII de la sèrie, s'anuncia com un retorn a l'esperit mes aventurer i no tan solemne dels títols protagonitzats per Mark Hamill, Harrison Ford i Carrie Fisher (que tornen, una mica més iaions).
Oi que tenen una retirada?
4 comentaris:
En comparació amb l'episodi I i II fins hi tot es pot dir que la tercera es bona :D
Fora broma, I i II son fluixetes per considerar-se star wars, però com a mínim entrenen.
Entretingudes, ho són, però és el mínim que se'ls demana.
Ay, qué bueno lo de el parecido razonable. Me troncho, jajajejejiji
Un abrazo.
Sin salir del género de la ciencia-ficción, existe un caso todavía más sorprendente e inquietante: el parecido entre el rebelde mutante Kuato de "Desafío total" y nuestro Ex-Honorable Jordi Pujol.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada