divendres, 3 d’abril del 2015

EL NIÑO


Després de parlar de "La isla mínima", "Magical Girl", "Relatos salvajes" i "Loreak", tocava parlar de l'altra favorita dels Goya i un dels grans èxits comercials de la producció espanyola d'enguany: "El Niño", de Daniel Monzón. La seva competència directa amb la pel·lícula d'Alberto Rodríguez venia afavorida pel fet que es tractava també d'un thriller; i un thriller igualment ambientat a Andalusia. Bé, a Andalusia i al Marroc, passant per Gibraltar, doncs el film tracta el problema del narcotràfic a la zona de l'Estret.

No tan fosca com la pel·lícula de Rodríguez, "El Niño" s'apropa més al gènere d'acció segons el model imperant al cinema nord-americà. En aquest sentit, la seva factura és irreprotxable i també cuida força l'aspecte documental de manera que tot resulta molt creïble malgrat algunes llicències del llibret; a més, està estructurada amb intel·ligència sobre la idea del contrast: d'una banda, tenim un policia íntegre (Luis Tosar, com sempre esplèndid) enfrontat a la traïció d'un company corrupte; de l'altra, un contrabandista de bon cor, "El Niño" (el guapíssim Jesús Castro, que també surt fent de dolent a "La isla mínima"), capaç d'arriscar-ho tot per salvar la vida del seu amic.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

el meu cupo de cinema espanyol del 2014 el vaig omplir amb la isla mínima, no em demanis més

ricard ha dit...

Si més no, vas triar la més bona.