dimecres, 11 de juny del 2014

STAVISKY


Després del fracàs de "Je t'aime, je t'aime" (1968), una insòlita incursió en el gènere de la ciència-ficció, Alain Resnais es va prendre un temps de repòs i de reflexió i no va ser fins el 1974 que va tornar a dirigir un llargmetratge, novament amb guió de Jorge Semprún. "Stavisky" aborda la figura de l'estafador que va protagonitzar a començaments dels anys trenta un escàndol financer tan majúscul que va propiciar la caiguda del govern; i, de retruc, l'expulsió de França de Trostky, qui s'hi havia refugiat.

Belmondo incorpora l'equívoc personatge i Resnais el retrata amb freda objectivitat, fent més evidents les seves contradiccions: pot ser un idealista i un cínic, un seductor o un pertorbat, un espavilat que s'enriqueix a costa de la mateixa societat decadent i mesquina que finalment el converteix en la seva víctima.

No és un dels films més brillants del director. Visualment, recorda altres títols "retro" que llavors estaven de moda (el mateix any, "El gran Gatsby" s'estrenava a l'altra banda de l'Atlàntic), però amb menys gràcia; Resnais incorpora els seus ja característics flash-backs i flash-forwards, però no queda ni rastre de la sumptuosa posada en escena de títols com "Hiroshima Mon Amour" o "El año pasado en Marienbad". Les escenes al teatre que regentava Stavisky anuncien una de les passions del director francès, que seria determinant en títols posteriors.

2 comentaris:

miquel zueras ha dit...

Sí, jo també vaig pensar que Resnais s´havia deixat anar cap a la moda de pel.licules com "Borsalino" (Tamb´re amb Belmondo) d´estètica retro. A mi m´interessa molt més el Resnais de "Providence".
Salut. Borgo.

ricard ha dit...

Molt encertada la referència a "Borsalino". Evidentment, "Providence" és molt superior. Salut.