Clive (John Gielgud) és un escriptor vell i malalt, una mica alcohòlic. Reclòs en la seva mansió, el dolor no el deixa dormir i, mentre buida ampolles de vi blanc una rere l'altra, imagina una història protagonitzada per un fiscal cínic, la seva esposa frustrada i un militar d'aire innocent, que podrien ser el seu fill Claude, la seva jove i l'amant, respectivament. Però també podria tractar-se d'ell mateix de més jove, i podria ser que la història intentés explicar el suïcidi de la seva pròpia esposa.
Memòria, realitat i ficció es confonen a "Providence" (Alain Resnais, 1977). Tret del recurs del flash-back i d'un epíleg a l'aire lliure, el film adopta una estructura teatral en què personatges i decorats canvien segons el caprici del narrador; Resnais aconsegueix, doncs, unir els seus interessos al servei d'un argument tan complex com fascinant.
A pesar del relatiu hermetisme de la proposta, "Providence" va ser un èxit considerable i va rellançar la carrera del director després d'una dècada no gaire productiva. Un repartiment internacional amb estrelles com l'esmentat Gielgud, Dirk Bogarde, Ellen Burstyn i David Warner va ajudar-hi força; i no podem obviar una banda sonora magnífica a càrrec del veterà Miklós Rózsa.
2 comentaris:
Tot i que no soc gaire fan d´en Resnais aquesta pel.licula m´agrada molt. Potser el millor treball de Gielgud juntament amb "Prospero´s Book". Molt bona i interessant l´entrada sobre els primers treballs de Coppola.
Salut. Borgo
Però a mi encara m'agrada més el títol següent de la seva filmografia: "Mi tío de América".
Salut i gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada