Ara que la comèdia romàntica nord-americana ens arriba passada per aigua, potser a causa del tràngol d'haver de creuar l'Atlàntic, cal donar una ullada a alguns productes nacionals que intenten emular-la, amb fortuna desigual però amb més ganes -que tampoc no és difícil-.
"3 bodas de más", de Javier Ruiz Caldera, conté els elements que van fonamentar l'èxit dels seus models: un (una, en aquest cas) protagonista que ha de superar un seguit d'obstacles i que canviarà a millor; una tria entre dos pretendents; una galeria de secundaris excelsa; situacions divertides i reunions (casaments) on el (la) protagonista fa el ridícul.
Afegim-hi una eclèctica selecció musical, el sex-appeal d'Inma Cuesta i gags escatològics i tenim un producte que permet passar una estona agradable, imperfecte i groller però manufacturat amb entusiasme.
Falla el final, esguerrat pel trailer que s'exhibeix, i que hauríem volgut més apoteòsic.
2 comentaris:
Per mi no cal que s'esforcin a copiar aquest gènere tan americà
Les comèdies espanyoles que imiten les nord-americanes acostumen a ser fallides. Però pitjor seria tornar als temps d'Esteso i Pajares (o potser no: "Los bingueros" era una gran pel.lícula).
Publica un comentari a l'entrada