Oriol Paulo, guionista de "Los ojos de Julia", es passa a la direcció amb "El cuerpo" (2012), que també protagonitza Belén Rueda i combina elements de film policíac de suspens amb altres de més terrorífics, començant per la premissa de la desaparició misteriosa d'un cos del dipòsit de cadàvers. Com que el cos en qüestió és el de la Belén, la història combina una acció concentrada al llarg d'una nit de pluja amb nombrosos flash-backs que permeten a l'actriu fer alguna cosa semblant a actuar (dic això perquè sobreactua un bon tros, tot i que encara l'hauríem d'aplaudir per comparació amb les tristes intervencions de José Coronado, pentinat pel seu pitjor enemic, i d'Hugo Silva).
El gran problema d'"El cuerpo", a més de l'escassa habilitat demostrada per Paulo en el seu debut, és que tot queda supeditat a un final sorpresa força rebuscat. I, perquè sigui més sorprenent, el film és ple de falses pistes i de reiteracions que només condueixen al cansament de l'espectador, que potser no arribarà despert al moment de saber la veritat.
7 comentaris:
Los ojos de Julia se me pasó, pero tras leer tu post me quedan menos ganas a pesar de ser sólo guionista de la primera y no el director, como en El cuerpo. No sé, es lo de siempre, la misma sensación con la mayoría de las pelis españolas con las que me encuentro (espero que David Amorós no lea esto sino igual me da de leches; ya son bastantes veces que repito lo mismo y él no opina lo mismo…)
Un abrazo, ricard. Buena reseña.
a mi em va agrada, tot i que el final, es veritat, es massa rebuscat.
Comparada amb pel·lícules americanes que tripliquen el seu presupost aquesta no es avorrida.
només veient el pentitat de José Coronado la peli ja tira endarrera
Jo ja vaig tenir prou amb "Los ojos de Julia" que les critiques possaven pels nuvols i em va semblar un bluff com una catedral amb una trama gens creible. Sembla que aqui tornen a ensopegar amb la mateixa pedra.
Salut. Borgo.
A mi no em va agradar gens Los ojos de Julia, però curiós, aquesta El cuerpo em va divertir molt. El vaig trobar un exercici com els que es solien veure per la tele d'històries imprevistes i tot i que és poc creïble, no crec que busqui ser-ho sino més aviat divertir amb trucs i enginy. I el final em sembla que si fos en una peli coreana l'acceptaríem és. T'ho has parat a pensar? En fi, que reconec que em va agradar força.
Una abraçada.
Javier: Sin embargo, "Los ojos de Julia" sí me gustó. Supongo que el mérito estaba en la dirección, mucho más elaborada. DAVID, NO LLEGEIXIS EL COMENTARI!
Aris Tofeles: Sí, si ho compares amb segons què podem estar d'acord.
pons007: Sí, el Goya de perruqueria em sembla que no...
Borgo: No, aquesta diria que és pitjor. De tota manera, sobre gustos... Ja he dit que "Los ojos de Julia" em va agradar bastant; aquesta no, però li va agradar a Aris Tofeles i també a la meva dona i fill gran quan la van veure al cinema (a mi em va tocar la de dibuixos amb el petit), de manera que mai se sap. La crítica també la va menysprear.
Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.
Com anàvem dient, un altre adepte. Gràcies, David, pel teu comentari. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada