La principal aportació de "Guerra Mundial Z" al cinema de zombis és una visió global del conflicte, que apropa el film de Marc Forster al cinema de catàstrofes i resulta conseqüent amb la seva condició de blockbuster. Si les invasions extraterrestres es mostren gairebé sempre a través del seu efecte en tots els racons del planeta (una excepció, notable en tots els sentits, és "Señales" -M. Night Shyamalan, 2002-), amb les agressions dels no-morts passava a l'inrevès: se'ns informava del seu abast global però la peripècia concreta començava i acabava en algun racó remot dels Estats Units o d'Anglaterra (o a La Havana, no oblidem "Juan de los Muertos"). A "Guerra Mundial Z", en canvi, Brad Pitt viatja de Filadelfia a Corea, i d'allà a Jerusalem, per trobar una cura al vírus que origina les resurreccions i les mossegades (menys visibles que en altres produccions del gènere que aposten pel gore), aportant alguns acudits negríssims sobre la dictadura de Kim Jong-Un o sobre les relacions israeliano-palestines. Però, això sí, el desenllaç transcorre en un indret remot de la Gran Bretanya i substitueix les brillants set-pieces presents en la resta del metratge per una llarga seqüència de suspens molt ben resolta per Forster i més propera a la tradició del subgènere.
3 comentaris:
Estoy atrasado con varias películas de estreno, las tengo cerca eso sí, en cualquier momento las recupero. Que bueno ver que aporta algo el filme de Pitt. Creo que se ha escondido muy bien parte de su idea, aunque va de zombies y ya mucho se ha hecho al respecto. Un saludo.
Quant vaig saber que la pel·lícula no tindria res a veure amb el llibre em vaig ofendre tan que s'em van passar les ganes de veure-la
Mario: No hay nada más patético que una película de zombies que no se diferencie en nada de cualquier otra película de zombies.
pons007: Com que no he llegit el llibre, no vaig tenir aquest problema.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada