Tot i que brinda alguna gran interpretació femenina (per exemple, la de Candela Peña, guardonada amb un Gaudí), "Una pistola en cada mano", la darrera pel·lícula de Cesc Gay, parla dels homes. Dels homes que han traspassat la frontera dels quaranta i de com s'equivoquen, de com fan el ridícul, dels secrets que amaguen i de les coses de les quals no gosen parlar (en això, les dones sempre ens han passat al davant).
Amb una estructura més episòdica que no pas coral, no és un film rodó però sí molt estimulant. I molt ben interpretat per Eduard Fernández, Javier Cámara, Clara Segura, Ricardo Darín, Luis Tosar, Eduardo Noriega, Leonor Watling...
5 comentaris:
Totalment d'acord. Está lluny de ser rodó però el guió encertat i les bones actuacions el fan estar per sobre de la mitja. Una abraçada.
Trobo que Cesc Gay és un dels directors catalans més competents, amb el permís i a falta de veure el proper treball de la Isabel Coixet. Una abraçada.
Res no és el que sembla...No cal que sigui un film rodó; la radiografia que fa ja ho és. ^0^
Em va agradar més "A la ciutat".
Em va agradar molt. És molt difícil no emmirallar-se en algun dels seus protagonistes. Una abraçada, RICARD.
Pilar: Com dic al post, és irregular com quasi tots els films d'episodis. I també em va agradar més "A la ciutat". Però les històries de Ricardo Darín i Luís Tosar i de Candela Peña i Eduardo Noriega són boníssimes.
Jordicine: Sí; la meva dona em va preguntar amb quin dels homes m'identificava. Com que és una pregunta-trampa vaig obviar la resposta. En realitat, però no ho diguis a ningú, em vaig sentir identificat amb tots ells, o sigui que integro en mi mateix tots els defectes de la masculinitat. Vaja...
Petons + abraçades.
Publica un comentari a l'entrada