"Django" (Sergio Corbucci, 1966), el títol que inspira el títol del darrer Tarantino, és un espaguetti-western (tècnicament, una coproducció entre Itàlia i Espanya, amb José Bódalo fent de mexicà) avui considerat de culte, molt bàsic pel que fa a la trama però dotat d'unes quantes troballes iconogràfiques: la impactant aparició del protagonista interpretat per Franco Nero, arrossegant un taüt; el poble totalment enfangat.
En el seu moment, el film va destacar per les seves grans dosis de violència. En l'inici, uns mexicans fuetegen la noia protagonista; després, uns sudistes jugen al tir al blanc amb els mexicans; com a venjança, a un li tallen l'orella (Tarantino va prendre nota del succés per a una escena famosa de "Reservoir Dogs"). No hi ha constància que Peckinpah s'inspirés en "Django", però l'escena en què un dels bàndols en conflicte assalta una fortalesa plena de soldats mexicans i els massacra amb una metralladora recorda poderosament el final de "Grupo salvaje" (del 1969).
I ara, el concurs, que em servirà per comentar un detall curiós del Django tarantinià i us hauria de resultar bastant fàcil:
En un film de Tarantino que no és "Django desencadenado", un gag força brillant ja fa referència als esclaus africans als Estats Units de la primera meitat del segle XIX. Cal citar el títol i explicar l'acudit.
6 comentaris:
Em va semblar molt distreta aquest Django original de Corbucci. Estic pensant en aquest gag. Si em ve, torno.
Una abraçada.
No recordo l'acudit exacte, però m'imagino que et refereixes a Malditos bastardos, en l'escena de la taverna on juguen al joc d'endevinar personatges (el nom dels quals cada jugador el té enganxat en un paper al front). Un dels soldats ha d'endevinar que el seu personatge és King Kong, i la broma ve pel fet que a la bèstia també la porten a EUA per mar i encadenada. Vaja, alguna cosa així, és l'únic que recordo!
Bona idea fer concursos a partir de les pelis del Tarantino, són una mina!
Una abraçada,
Marta
Sí, jo també la vaig trobar divertida.
A veure si recordes el gag sobre els esclaus; és atinar-hi. La Marta de sessiódoble ja ho ha fet. Et donaré una pista: la pel·lícula no és una de les teves favorites d'en Tarantino.
Una abraçada.
Doncs mira, ara "no caigo". Recordo que dos spaguetti-westerns van fer sensació per la cruesa de les seves imatges, un era "Django" i l´altre "Macho Callaghan" que la recordo també bastant bona. Salut. Borgo.
La Marta ha demostrat ser una gran tarantinòfila; efectivament, a "Malditos bastardos", en la llarga escena de la taverna, juguen a endevinar personatges i un oficial SS confón els esclaus africans amb King Kong perquè també van viatjar als Estats Units en vaixell i encadenats. Em va semblar un gag memorable. Enhorabona, Marta!
Borgo: No he vist "Macho Callaghan". Però el títol és veritablement impressionant.
Gràcies! La veritat és que no és estrany d'algú que té a la capçalera del seu bloc una imatge de Inglorious basterds ;) Tot i així vaig dubtar molt al principi quan vaig llegir la pregunta.
Una abraçada,
Marta
Publica un comentari a l'entrada