Un títol estrany per al darrer film d'un director que parla sempre de violència i de crueltat. Una parella d'ancians que s'estimen devotament (mítics i incommensurables Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Riva) també és un assumpte aparentment nou per al senyor que va dirigir "La pianista".
I sí, "Amor", de Michael Haneke, ens parla de l'amor i de la bellesa des de la perspectiva dels anys i de la imminència de la mort: la bellesa dels instants i la bellesa dels records. Però no ens enganyem: també ens parla de crueltat i de violència; de la crueltat de la malaltia i de la violència que assetja rere les parets de l'apartament en què transcorre l'acció i mira de penetrar-hi, ja sigui esbotzant la porta o entrant per la finestra, per finalment esclatar quan la realitat es faci insuportable.
Per cert, és una obra mestra.
8 comentaris:
Ja saps que m'agrada amb molt més matissos que a tu. La veritat és que potser és que soc incapaç d'assumir una pel.lícula sobre aquest tema, no ho se, però segueix sent de les pel.lícules de Haneke que menys m'agrada, tot i que trobo notable.
Una abraçada.
en resum un drama de cal Deu. Que vols que me posi trist?!
Si és la meitat de bona que La cinta blanca, ja val molt la pena. L'he de veure.
David: Sí, ja dius al teu bloc -i no et falta raó- que el tema el trobes sensacionalista i propi d'un telefilm de sobretaula. El Haneke n'era conscient, segons deia en una entrevista, però afirmava que les tv-movies se centraven més en la malaltia o en els seus efectes socials, mentre que ell volia parlar fonamentalment del problema de veure patir una persona a qui estimes. En la mateixa línia, també podia haver parlat d'un matrimoni jove que tenen un nen amb càncer, posem per cas, però -en paraules de Haneke- això és, per sort, un cas poc habitual, mentre que la situació que es mostra al film és bastant comú. Quina barra que té!
pons007: Al contrari, vull prevenir-te!
David: Hi ha gustos per a tot, però a mi em va semblar encara millor. En realitat, no s'assemblen gaire.
Una abraçada.
Es un gran filme, y estoy muy de acuerdo, Haneke sigue siendo duro y yendo al extremo, pero es inteligente porque es muy lógico pero creo que nos lleva siempre a su terreno, esta vez sobre una temática universal y de ahí que el oscar vea su alcance, ya que mucho público se va a interesar, pero igual uno se sorprende, como dices es violento, es chocante. Gran filme, me gusta haneke, a esta la situo debajo solo de la cinta blanca de sus más famosas películas. Y te cuento que volví a ver lunas de hiel, y me ha parecido un muy buen filme, lo he podido ver en mayor alcance, no solo es una historia perversa sino tiene un lado escondido muy notable para vernos reflejados. Un abrazo.
Seguro que no te deja indiferente, y no sólo por el tema.
Un saludo, ricard.
Haneke em té el cor robat, tot i que no sóc capaç d'empassar-me la violència explícita d'alguna de les seves obres. 'La cinta blanca' per mi és una de les millors pel·lícules de la història del cinema. I 'Amor' no m'ha decebut en absolut. Mostra la cara i la creu d'aquest sentiment que massa vegades en el cinema s'edulcora fins a desfigurar-lo. Sí, com tu dius: és una obra mestra.
També em va agradar moltíssim "La cinta blanca".
Publica un comentari a l'entrada