En el seu darrer film "turístic", Allen ret homenatge a la Ciutat Eterna. Però encara més al cinema italià, des de la mateixa estructura d'"A Roma amb amor", un film d'episodis com aquells que als anys seixanta signaven directors com Dino Risi o Mario Monicelli, però també Fellini, Pasolini, Visconti.
Però, malgrat aquest homenatge i que va declarar que s'inspirava en el Decameró, només l'episodi del matrimoni de províncies que viu una peripècia vodevilesca sembla deutor de Boccaccio (i també de Fellini). El de l'estudiant d'arquitectura (Jesse Eisenberg) incorpora una infidelitat amb una musa tan inconstant com els personatges interpretats per Diane Keaton a "Annie Hall" o, sobretot, "Manhattan", ara amb l'aspecte angelical d'Ellen Page, mentre una versió madura del protagonista (Alec Baldwin) intenta alliçonar-lo a través d'aparicions imaginàries, com feia el Humphrey Bogart de "Sueños de seductor"; aquí, doncs, Allen es remet a Allen, novament. Un tercer episodi gira al voltant d'un enterramorts que canta òpera a la dutxa, al qual una versió nord-americana de Calixto Bieito (el mateix Allen) vol llançar a la fama; aquí introdueix els seus característics comentaris sarcàstics sobre la intel·lectualitat i sobre Freud (la dona és psicoanalista) i un cert surrealisme que s'ensenyoreix del quart episodi, protagonitzat per Roberto Benigni, allargat en excés, menys divertit que la resta, però també interessant en el seu comentari sobre els famosos.
Com els mateixos films d'episodis que homenatja, "A Roma amb amor" és irregular i més aviat intranscendent, però també és alegre, brinda diàlegs brillants i un final operístic en sentit literal.
El concurs:
Allen homenatja el cinema italià i el món del cinema, i també incorpora un gag que al·ludeix a King Vidor. Us n'heu adonat?
3 comentaris:
Un filme bueno y con eso basta, has simplificado bien que Allen saca sustancia a sus antiguas formas, pero lo hace tranquilo, ya con la experiencia, este es un filme que se disfruta pero que es perfectamente olvidable. No vi realmente mucho homenaje a directores italianos pero como Roma es la ciudad a resaltar seguramente algo de Fellini debe llevar. Lo de Vidor quedo pendiente a ver de que trata. Un abrazo.
Doncs jo no ho sé, però com ja hem comentat la pel·lícula em va divertir molt. Tornar a veure actuar Woody Allen ja val el preu de l'entrada. Una abraçada i fins aviat.
Mario: Ultimamente, parece que Woody Allen abusa del piloto automático. Pero el que tuvo, retuvo, como dicen por aquí. Un abrazo.
Jordicine: Sí, a mi també em va agradar tornar-lo a veure en pantalla. Una abraçada.
Us veig dubitatius en el tema del concurs... No oblideu que un dels personatges del film és estudiant d'arquitectura. No penso donar més pistes.
Publica un comentari a l'entrada