La principal diferència d'aquest Batman en relació amb els anteriors títols dirigits per Christopher Nolan és que les escenes d'acció són més espectaculars i estan més ben muntades. Més enllà d'això, no he observat cap variació substancial, i la pel·lícula m'entretén però no m'apassiona. Quines pegues li trobo? Doncs, vejam:
- No em crec el personatge. S'està vuit anys tancat a la mansió exercint de iaio amb bastó i tot i, de cop i volta, es converteix en un playboy (quan fa de playboy és més creïble).
- El personatge del cap de policia interpretat per Gary Oldman el trobo patètic, no em feu dir perquè. Ja em passava en les altres pel·lícules.
- Les situacions són tòpiques. Per exemple, que el sicari carismàtic es rebel.li contra el capitalista que l'ha contractat, ho hem vist mil vegades.
- La revelació final sobre el personatge fugat de la presó al desert és una mica tramposa.
- Dura massa.
No només hi veig coses negatives; també en destacaria de positives:
- Anne Hathaway.
- Michael Caine.
- El dolent fa bastanta por.
- L'escena a l'avió del començament és prou brillant; recorda les escenes a l'hotel sense gravetat a "Origen".
- Hi ha altres bones idees de guió, com la presó de la qual hom podria escapar escalant, o la irrupció a la Borsa amb mètodes menys sofisticats però tan expeditius com els que fan servir aquells gàngsters a qui la premsa anomena "els mercats".
- Finalment, el film està força ben muntat i resulta més elegant i compacte que els anteriors Batman de Nolan. En definitiva, ens trobem davant d'un bon títol de gènere i d'un bon director, que guanya en qualitat i ambició a cada pel·lícula, però que corre el risc de creure's allò que diuen d'ell els votants d'Imdb; i encara està per demostrar que sigui quelcom més que un artesà enginyós.
2 comentaris:
Ya he dejado mis puntos sobre el filme en mi critica, solo agregaría que me parece un cine comercial de mayor calado que el que se estila y con ello yo aplaudo su cine, me gusta Nolan aunque yo tampoco creo que sea un genio, me sorprendió mucho saber que el gran truco era tremendo filme, yo leía por todas partes que era ultra ingenioso y me sorprendía ver que para mí había sido algo normal, creo que hay una avalancha que lo ensalza como también una crítica fuerte que lo machaca, lo ideal seria que no se tome tan enserio y aproveche el lugar que tiene para enfocarse en hacer buen cine, sigue siendo muy hábil pero en parte irregular, audaz pero también un poco torpe, lo que sí es que hace un cine propio y eso es algo admirable. Un abrazo.
Estamos de acuerdo, Mario: ni tanto ni tan poco. Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada