El japonès Takashi Miike és un director irregular, excessiu i, sobretot, prolífic: segons la informació que facil·lita la web IMDB, entre 1991 i 2012 ha dirigit més de vuitanta títols. Malgrat tenir una obra tan voluminosa -o potser per això-, el coneixement del seu cinema entre nosaltres és més aviat fragmentari. Com sigui, films com "Audition" (1999) o "Ichi the killer" (2001) l'han elevat a la categoria d'autor de culte.
"13 asesinos" (2010), remake del film homònim dirigit el 1963 per Eiichi Kudo, té una factura molt clàssica en comparació amb la major part de la seva filmografia. És un film de samurais canònic, la qual cosa vol dir que sembla un western amb katanes en lloc de revòlvers. Amb una posada en escena elegant i solvent, molt allunyada de rareses com "La felicidad de los Katakuri" (2001), no resulta gaire original però summament entretingut. Conté una escena de lluita entre els tretze samurais i dos-cents soldats que dura tres quarts d'hora de pel·lícula; la primera meitat del film és més tranquil·la però inclou algunes escenes particularment esgarrifoses (un harakiri dificultós, la dona mutilada) que porten el segell del director.
2 comentaris:
La darrera batalla és més llarga que un dia sense pa i, en moments, una miqueta còmica. Malgrat tot, em va agradar molt perquè, com dius, es de factura clàssica. Samurais al cent per cent. Una abraçada.
La batalla no únicament és còmica sino també inversemblant. Però les lluites amb katana sempre m'han semblat molt cinematogràfiques. Crec que Tarantino pensa el mateix. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada