Eric Rohmer, en el seu darrer film, "El romance de Astrea y Celadon" (2007), adapta el relat barroc del segle XVII "L'Astrée", d'Honoré d'Urfé, que parla dels problemes amorosos entre Celadon i Astrea, dos joves molt bufons que festegen i passegen els seus ramats de bens en els camps i boscos de la Gàl·lia del segle V, poblada per pastors, druïdes i nimfes. En l'inici del film, Rohmer ja adverteix que no veurem altra cosa que un univers imaginat per la gent del segle XVII, la qual cosa permet la introducció d'anacronismes (bona part de l'acció transcorre en un castell renaixentista), i justificarà el distanciament envers una història que la sensibilitat contemporània hauria de qualificar de ridícula.
Però sorprèn com el mestre Rohmer, sense trair el text original, el porta al seu terreny. Així doncs, com molts altres personatges dels seus films, els pastors gals es compliquen la vida moltíssim en deixar que unes idees preconcebudes els impedeixin actuar de manera lògica; per exemple, Celadon no es vol mostrar a la seva estimada Astrea tot i que la pobra el creu mort perquè, la darrera vegada que es van veure, ella, en un atac de gelosia, va dir-li que no tornés a aparèixer; i ell no pot pas desobeir-la. Els protagonistes assumeixen cruels penitències de les quals només l'atzar podrà salvar-los, però finalment estan de sort, no endebades són en una pel·lícula de Rohmer. Alguns crítics la van qualificar de cursi o extravagant, però jo l'he trobada irònica, molt divertida, fins i tot delicadament eròtica.
4 comentaris:
Parece una originalidad en la filmografía de Rohmer, aunque parece que mantiene algunas de sus constantes. No la conocía. Apuntada, ricard.
Buena entrada. Un saludo.
No sóc massa entusiasta d´en Rohmer, em sembla molt discurssiu ("Veure una pel.licula de Rohmer és com veure creixer la gespa" diu Gene Hackman en un film) però aquesta sembla curiosa, li tinc que demanar a una veina que té en DVD totes la seva filmografia. Salut. Borgo.
M'agafes completament en fora de joc! Jo haig de reconèixer. Una abraçada, RICARD.
Javier: Es bastante insólita, pero no es la única película digamos de época en su filmografía. Me recordó un poco a "La marquesa de O" o "Perceval Le Gallois". Un abrazo.
Borgo: El diàleg que esmentes em penso que és de "La noche se mueve"; no sé què diria el protagonista si veiés una pel·lícula d'Albert Serra... Si que és aquesta una pel·lícula curiosa però no és essencialment diferent de la resta: també està plena de diàlegs; però a mi sempre m'ha semblat molt divertit el cinema d'en Rohmer. T'hi has d'acostumar una mica, és com la tònica. Salut.
Jordicine: Va passar una mica desapercebuda en la seva estrena. Una llàstima.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada