També Steven Soderbergh alterna projectes clarament comercials i altres de més personals, però, a diferència de Gus Van Sant, no es tan alternatiu quan va d'alternatiu i els seus projectes cara a la taquilla mantenen sempre certa distinció.
Es fa difícil discernir si "¡El soplón!" (2009) pertany a una o altra categoria. En principi, es tracta d'un biopic sobre un individu que col·labora de manera poc ortodoxa en la investigació a una corporació corrupta, la qual cosa ens pot fer pensar en "Erin Brockovich" (2000), un dels seus grans èxits comercials. Però el personatge de Matt Damon (mira, el mateix protagonista de "Gerry"!), a diferència del de Julia Roberts, acaba revelant-se menys heroic del que semblava; de fet, aquest caràcter paradoxal del personatge és la gràcia de la pel·lícula.
No resulta un títol molt comercial, tot i que tampoc no sembla un film independent. Els personatges i les situacions són tirant a patètics, la qual cosa distancia el film de la majoria dels del seu autor, que són força sofisticats (per exemple, la recent "The Girlfriend Experience"). Sigui com sigui, gairebé totes les pel·lícules de Soderbergh contenen idees curioses de posada en escena i, en aquest cas, es tracta d'una banda sonora a càrrec de Marvin Hamlisch ("Bananas") i uns títols de crèdit que remeten a aquelles comèdies de Woody Allen i d'altres títols intranscendents dels setanta: això reforça el to grotesc de la història i el caràcter d'un protagonista que actua d'esquena a la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada