dimecres, 20 d’octubre del 2010

SI LA COSA FUNCIONA


El personatge típic de Woody Allen que interpreta ell mateix, o via algun àlter ego com és el cas a "Si la cosa funciona" de Larry David, creador de la sèrie "Seinfeld" (és a dir, un altre brillant còmic novaiorquès d'origen jueu), és un intel·lectual urbanita, hipocondríac, neuròtic, aïllat en el seu món obsessiu; és ateu i tampoc no té gaire fe en els homes però, ocasionalment, permet que una certa alegria de viure penetri el mur que ha aixecat al seu voltant.

A "Manhattan", quan es troba molt deprimit, recita en una gravadora motius pels quals la vida val la pena ser viscuda; de fet, en troba bastants: "Groucho Marx ... Willie Mays, el segon moviment de la Simfonia Júpiter... i Louis Armstrong, el "Potatohead Blues"... les pel·lícules sueques, naturalment... "L'educació sentimental" de Flaubert, Marlon Brando, Frank Sinatra, les increíbles pomes i peres de Cézanne... els crancs del Sam Wo's... la cara de Tracey..."

A "Recuerdos", film en què el personatge viu en una sensació permanent d'incertesa, recorda no obstant un moment que el va fer molt feliç: "Feia un d'aquests dies esplèndids de primavera. Era diumenge i es notava que aviat arribaria l'estiu. Recordo que, aquell matí, Dorrie i jo vam sortir a passejar pel parc. Vam tornar a l'apartament. Estàvem asseguts tranquilament. I... jo vaig posar un disc de Louis Armstrong, una música que no he deixat d'estimar d'ençà que era un noiet. Era molt, molt bonica i... vaig alçar la vista i, i vaig veure a Dorrie asseguda davant meu. I recordo que vaig pensar en com n'era de preciosa i en com jo l'estimava. I no ho sé... suposo que va ser la combinació de tot allò... el so de la música, i la, la brisa i, i lo maca que em semblava Dorrie. I per un breu instant tot va semblar harmonitzar-se perfectament, i jo, jo em vaig sentir feliç. Gairebé-gairebé indestructible, en certa manera."

A "Hannah y sus hermanas" superava una profunda depressió veient al cinema una pel·lícula dels germans Marx. Era en aquest mateix film que apareixia el personatge d'un artista misantrop interpretat per Max von Sydow, que vivia amb una noia molt més jove que ell (Barbara Hershey) a la qual alliçonava sobre l'horror de la condició humana... fins que ella se'n cansava i es buscava un amant amb més marxa.

Boris, el protagonista de "Si la cosa funciona", sembla una fusió entre aquest personatge de Max von Sydow i l'Allen hipocondríac que se sent segur vivint de manera rutinària. També coneix una noia del Sud, a anys llum d'ell intel·lectualment i també molt més jove, sobre la qual exercirà de Pigmalió (com feia Alvy Singer amb Annie Hall); a canvi, ella li retornarà l'alegria, la capacitat de fruir de les coses senzilles (almenys fins que aparegui un tercer en discòrdia, més jove i ben plantat).

Un altre motiu allenià: una persona que sembla limitada intel·lectualment sorprèn el protagonista amb un talent particular (el gàngster de "Balas sobre Broadway"; en certa manera, la prostituta de "Poderosa Afrodita"); en aquest cas, la noia del Sud (excel·lent Evan Rachel Wood), i hauríem d'afegir el personatge de la mare de la noia (Patricia Clarkson).

De fet, fins a l'aparició de la mare, el film discorre per terrenys ja molt transitats en la filmografia d'Allen, i la verborrea de Larry David, i el detall metalingüístic que es dirigeixi a l'espectador per narrar la seva història d'amor amb la noia, ens fa témer un exercici feixuc en la línia de "Melinda y Melinda". També aqui una possible tragèdia acaba convertint-se en una comèdia, però ho fa d'una manera elegant, francament divertida i, a més, llança un missatge encoratjador: si ens alliberem de prejudicis, les relacions més impossibles poden funcionar i trobar la felicitat pot ser més senzill.

L'atzar juga al film un paper positiu, i aquí podríem parlar també llargament de la importància atorgada a la sort en la filmografia d'Allen, sobretot des de "Match Point", però no sempre juga en favor dels personatges; ni la visió alleniana és tan optimista, com es demostra en el film que ha dirigit a continuació d'aquest i que vam comentar fa uns dies, "Conocerás al hombre de tus sueños".

5 comentaris:

MIREIA ha dit...

Un film que, malgrat els minuts inicials facin pensar en una repetició de l'esquema "home vell i culte s'enamora de noia jove i ximpleta", a partir de l'entrada en escena de la mare d'ella (inconmensurable Patricia Clarkson, una actriu amb un talent desbordant), dóna un gir i es converteix en una comèdia mordaç i alhora entranyable, amb uns diàlegs totalment allenians, molt més inspirats que els del seu darrer film, "Vicky Cristina Barcelona" i amb una resolució dramàtica també més rodona que la del seu següent i fins ara darrer film, "Conocerás al hombre de tus sueñoa".

David ha dit...

A mi des del principi la pel·lícula em va resultar un deja vu. És cert que els actors fan molt bons papers i que el film té moments brillants, però em va semblar una mica el de sempre (que tractant-se d'en Woody Allen no és cap retret).
Per cert, et recomano (potser ja la coneixes) la sèrie "Curb Your Enthusiasm" que dirigeix i protagonitza Larry David i que ha complert 10 temporades al canal HBO nord-americà. És divertidíssima!

ricard ha dit...

David: És cert que la majoria de pel·lícules de Woody Allen són molt semblants entre elles, però amb lleugeres variacions que permeten mantenir l'interès.
Gràcies per la recomanació; aquest canal HBO és una mina.

Anònim ha dit...

Hola Ricard,Si la cosa funciona es una comedia divertidísima,a pesar de las palabras de Boris al comienzo del metraje"Esta no es una película que para salir contento"(se equivoca).
a mi me encanto...
felicidades por el blog..
saludos

ricard ha dit...

Lázaro: Gràcies i benvingut.