De la filmografia de Fellini anterior a "La dolce vita" (1960), "La strada" (1954) és probablement el títol més conegut; però el més impactant, el més corprenedor, és "Las noches de Cabiria" (1957), també guardonat amb l'Òscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa. Narra la trista història de la prostituta Cabiria (Giulietta Masina), que té el cor tan gran com els ulls i a qui tothom ensarrona. La decepció més forta se l'endú al final, quan el pretendent revela les seves veritables intencions; no queda clar si ella el perdona, però en la darrera escena perdona el món perquè una música d'acordió i uns joves que festegen li fan veure que hi ha alguna cosa bonica enmig de tanta maldat. Inenarrable. Podeu veure-ho tot seguit; però, si no heu vist el film sencer, és millor que correu al video-club per gaudir d'aquesta obra mestra absoluta.
2 comentaris:
La veig veure amb el meu pare quan encara era una nena qüasi. I crec que era tan ingènua com ella llavors, ja que no veia venir que el nòvio aquell només li anava al darrera pels diners. Si no recordo malament crec que ella al final practicament no hi posa resistència..
La vàrem veure a l'Ateneu també per cert, amb poca gent, i amb el grinyolar de les butaques afegit. Però sempre me'n he recordat ja que la pel.licula em va transmetre una gran tristesa
Jo des d'ahir que la vaig veure, encara estic pensant en ella!!!
Em va tornar a colpir!!!!
Publica un comentari a l'entrada