A "Los archivos del Pentágono" (2017) Spielberg s'interna en un territori ja explorat per Alan J. Pakula a "Todos los hombres del presidente", títol del qual podria ser perfectament una preqüela, i narra el dilema del Washington Post quan va haver de decidir si publicava uns documents classificats que demostraven l'engany del govern dels Estats Units en relació al conflicte de Vietnam. Això passava l'any 1971; el diari acabava de sortir a Borsa, no passava el seu millor moment i, a més, estava dirigit per una dona. Katherine Graham (immensa Meryl Streep) és una de les heroïnes del cinema del director que es veuen obligades a substituir el marit absent, sigui perqué ha fotut el camp a Mèxic ("E.T., el extraterrestre") o perquè, com en aquest cas, s'ha suïcidat, i han de ser valentes i enfrontar-se a un món d'homes que desconfien de la seva capacitat.
I, tot i estar basat en una història real, "Los archivos del Pentágono" és, també una vegada més, un conte. Un conte esplèndidament narrat en imatges que, si estigués escrit, començaria així:
Hi havia una vegada un temps i un lloc en què la premsa escrita no estava al servei del poder sinó de la veritat.
Increïble, però cert.